23/12/11

Bon Nadal






A escasses hores perquè les taules es comencin a omplir de menjar i il·lusions només espero que gaudiu d'aquestes dates, que ens deixem endur per uns moments per la màgia que desprèn aquell arbre il·luminat, el Tió en mans del més menut o els retrobaments amb qui fa massa que no veiem.
Que el temps s'aturi per una estona!
Des d'aquestes línies: BONES FESTES!!!


EL REFLEX "Al teu costat el temps camina sense presses"

18/12/11

Dedicatória



Avui entrada dedicada a aquella persona que fa més passables hores grises, aquell capaç de no caminar ni més endavant ni més enrere sinó al meu cantó, el "culpable" que aquest Nadal sigui molt diferent als passats i el destinetari d'un bitllet amb final a una anhelada Donostia.

Segurament per més que busqui al calaix dels mots per dir no trobi els adients, les intento ajuntar i avui sóc incapaç de formar frases llargues, i és que quan el cor parla és tan difícil que ho facin les mans i el bolígraf...

Lluny queden aquells passejos vora l'Onyar (d'amagat dels meus angels de la guarda), aquell dofí als Àngels per celebrar una merescuda victòria, l'avió que em va portar a Tailàndia i l'arribada a Barcelona... però en recordar-ho... segueixo somrient!

Gràcies per intentar entendre'm, per simular-ho quan no ho aconsegueixes, per somriure per coses que abans no haguéssis pensat importants, per deixar-me entrar al teu món i per fer teu el meu... per formar part de la meva vida i seguir sumant!!!





EL REFLEX: "em dones força, per superar els obstacles, creuar mars i muntanyes i acabar tornant a casa"


26/11/11

Torno a escriure


Em retrobo amb el paper en blanc massa dies després de la última visita i ho faig amb la necessitat que suposa haver de deixar anar "nosequè" (així literalment).
Dies que aparenten ser "fantàstics" però que en tancar la porta de casa es tornen "grisos i ensopits"... serà que dono massa voltes a tot o la constant vital de trobar nous objectius... 
Miro al meu voltant, només falla la feina... i avui el meu cap. Potser en el "només" rau el tot... quan una peça falla un ha de ser capaç d'extreure-la i canviar-la. Pel què m'hi va PROMETO intentar-ho.
Recordo Àfrica i sé que he de tornar-hi, em veig deambulant per Girona i sé que la necessito com a camp base, somnio Donostia i noto que és el millor refugi on reemprendre de nou camins...
El passat em bombardeja, el present em fascina i el futur... em desconcerta a la vegada que m'obliga a descobrir-lo.

I és que en les petites coses està la felicitat instantània!

Fins la propera!

EL REFLEX: "¿cuanto pesa el miedo a ser feliz?

6/11/11

Les petites coses


Les petites coses són aquelles que, veritablement, ens omplen.
Aquell somriure còmplice enmig d'un dinar de família...
El record que et porta la cançò que sona a la ràdio i que et transporta en un indret especial...
La olor que notes a la roba en arribar a casa després d'una tarda de sofà i pel·lícula....
El retrobament fortuit amb aquell vell conegut amb qui fa un any havíeu planificat un cafè a fi de no eternitzar la següent visita...
L'abraçada en el moment inesperat...
Aquell petò robat en una situació compromesa aprofitant que tothom mira cap una altra banda...
L'atac de riure en entendre una mirada i la satisfacció que suposa només entrende's dos...

Quelcom que duus posat i que només entens tu el veritable significat i la història que enmmarca... tocar-la i saber que no t'abandonarà.


Això són coses que valoro, m'omplen i fan menys feixugues hores de rutina






EL REFLEX: "y es que si me miras a los ojos ves lo más bonito que hay en mi, un reflejo de ti"

1/11/11

Post de Fires



La tardor sembla, per fi, instaurada al dia a dia i això encara es fa més palès en l'hora que es fa fosc, aquella on, sorprès, et mires el rellotge i t'adones que encara et queda bastant per anar a fer companyia al coixí.
Temps de Fires a Girona, de Barraques a les nits (cosa que el teu coll nota en despertar-te) i paradetes -a les que no pots resistir-  durant el dia.
Temps del primer temporal de llevant (fluix) a la costa, el mar esverat i el cel amenaçador durant uns dies...

I per sobre de tot, gaudeixo d'una merescuda setmana de vacances.


*El meu dit llueix un pentagrama, el meu rostre un somriure i el meu cor la sensació que estic fent les coses bé.


EL REFLEX: "doblamos las agujas del reloj, el tiempo lo marcaba solo tu corazón"

23/10/11

Diumenge al matí


I gairebé sense ser-ne conscient em planto a diumenge al matí, una altra setmana passada al calendari i el fred que ja es comença a apoderar de les hores...
Tinc ganes de divendres, on no m'importarà mirar el rellotge, hi haurà dies de desconnexió, de vacances, de Fires... temps per deambular per la devesa entre música i atraccions, per fer la volta de rigor a la Rambla i deixar-se endur per la marea de gent a les paradetes... tardor, olor de castanyes, fred vora al riu,... primera nit de barraques, dies entre setmana al barri vell, fi de festa amb castell de focs... aquest any abrigada per l'escalfor d'aquell que camina al meu cantó... això farà aquests dies molt diferents que les mateixes dates d'altres anys.

Des d'aquest post donar-vos les gràcies als amics bloggers (i els que esteu a la vora físicament) pels ànims en els moments grisos, m'ajuden a veure que no camino sola, i creiue-me, fil a l'agulla per canviar d'aires, no vull estancar-me!


Fins la propera!








EL REFLEX: "y entre dos cristales pedacitos de aquella tarde donde empezamos a soñar"

16/10/11

Post de diumenge



Som diumenge al vespre... es fa de nit a Girona. Mentre la ciutat universitària es va reomplint jo veig com s'escolen entre els dits les últimes hores del cap de setmana.
Et miro, em mires i a l'hora que em xiuxiueges un dolç "t'estimo" hi regalimo llàgrimes.
No vull tornar a la feina, a la rutina, tremolo; és la mateixa sensació dels preescolars en veure's a la porta de la guarderia. Ells ploren en sentir-se sols, jo, en no sentir-me realitzada.
No he estudiat quatre anys per acabar cobrant menys de mil euros ni notar-me ignorada i qüestionada a cada pas que faig després de l'experiència adquirida en dos anys i tres feines. Puc ser jove però no vull sentir-me culpable de voler somriure cada dia ni per tenir l'edat que tinc (cosa que incrementa la il·lusió alhora que es retallen perspectives). Reivindicava que m'havia guanyat el lloc a base d'esforç i ganes però avui no em serveix de res ni l'energia ni la vitalitat que setmanes enrere volia fer veure als altres i que m'agradaria mantenir en entrar per la porta; ans al contrari, és pensar-hi i sentir-ne buida.
Com el temporitzador d'una bomba el tic-tac del rellotge s'ha instaurat al meu cervell recordant-me que demà s'apropa i que no sé com avançarà la setmana... l'únic que sé és que necessito forces per sortir d'aquí, esmerçar-me per trobar quelcom que m'ompli i no em faci trontollar...

Tinc una vida personal que m'apassiona, que va sobre rodes i amb qui compartir els moments perduts; per això val la pena seguir endavant, cercant nous horitzons.


Fins la propera



EL REFLEX:  "te miro a los ojos y no me sale la voz"

9/10/11

Post de tardor


-.- Per fi ha arribat  la fresqueta del matí en treure el braç per sota els llençols ... -.-

-.- Passejant mentre notes la tramuntana que intenta fer més petits els teus passos ... -.-

-.- Olor de sal, moments de "parada tècnica" -.-

-.- Despertar i saber que no has de fer cas al rellotge és un privilegi que només em puc permetre pocs dies a l'any -.-

-.- Sé que integrar-se porta temps ... però sempre hi ha qui ho fa fàcil! -.-

-.- Observar aquell que em fa feliç disfrutar amb els meus... em fa estar satisfeta de tot! -.-

-.- Tinc ganes de caminar per les Deveses tot notant el crick-creck de les fulles sota els peus -.-




EL REFLEX: "I callat sé que saps que amb tu sóc de veritat" 

19/9/11

L'entorn importa



-.- Perquè més enllà de nosaltres hi ha el nostre entorn .-.

.-. Som esclaus del silenci -.-

-.- Sé que vull i puc .-.

-.- Junts i amb esforç... ho podem aconseguir tot .-.

.-. Seguirem sumant, seguirem somniant -.-








Fins la propera




EL REFLEX: "intenta de hacer sin querer lo que quieres de verdad"

11/9/11

A tornar-hi


* Pels que demà engeguen de nou motors... SORT i ÀNIMS


* Assumir reptes i tenir clar que els POTS assolir


* Hi ha dies que són únics perquè els acompanyants són immillorables


* No em puc cansar de tenir-te a prop... només agrair-vos que no marxeu


* No PREGUNTIS, ACTUA si ho creus necessari


* Allò bo s'acaba... però haver disfrutat de cada moment viscut és el que queda demà




EL REFLEX: "Si el planeta estalla... que nos pille juntos"

25/8/11

Fer-se gran








El calendari marca que l'agost s'acaba, amb ell la calor també ho farà aviat i els abonats als llibres de text veuran com el retorn a les aules és pròxim.

Per mi és sinònim de fer-se gran.


Quelcom em diu que aquest any no l'oblidaré fàcilment i que hi ha qui fa dies que està barrinant com fer-lo especial. Per això val la pena bufar les espelmes i continuar sumant.
La sort és meva perquè hagi entrat al dia a dia, perquè s'hagi guanyat als meus sense gaire esforç i en un temps récord. ELL és la peça important del puzzle d'avui.


Als amics que espero que comparteixin la vetllada ammb mi, des d'aquestes línies: sou els millors compis de viatge que podia tenir!!
Als que no podran venir per la distància.... sé que ens retrobarem aviat i que res canviarà allò que ens uneix.
I als que no volen venir... sempre hi ha un punt i a part; el nostre és aquest, no cal buscar culpables externs perquè seria enganyar-nos, era cosa de temps, només espero que trobis el que cerques i a poder ser... sigues feliç!


Aques any una altra mirada es sumarà a la del cel. Sé que allà on esteu sou feliços per veure'ns avançar junts.


Fins la propera!!!



Amb ganes de dissabte.









EL REFLEX: Odiem la rutina però temem els canvis... per això ens agraden les sorpreses!

12/8/11

Post matiner


6:30 del matí. El rellotge indica l'hora de fitxar i... avui no em fa mandra.

Divagar per la columna vertebral que uneix la comarca sense trànsit i el sol amanaçant de sortir en un dia radiant alleugereixen les lleganyes.

Segurament les coses es vegin més senzilles quan el que hi ha  més enllà de la feina rutlla i és el més escencial.

Amb les vacances fetes encaro els quatre darrers mesos de l'any amb il·lusions renovades. Tailàndia ha servit per aclarir idees, posar les coses (i les persones) a lloc; desconnectar de tot i veure el que realment va la pena. La distància ha tornat (o posat) el valor real a allò que em mou i ha arraconat allò que és superficial.
Em nego a que la rutina tornia a fer acte de presència i em veig capaç d'evitar-la amb mil-i-un moments diferents.

"Tens una vida, viu-la"... dons... Endavant!!!

Vitalitat, energia, pausa i silenci. Qui s'apunta a aquest viatge?





EL REFLEX: "voy a romper ventanas para que lluevan cristales"

7/8/11

Post-vacances



Amb es peus ja a Girona i havent dormit el que el cos em demana sembla que el món avanci a càmara lenta.

Les vacances s'acaben després d'haver visitat un país que m'ha aportat vivències (que donen per un extens post), experiències irrepetibles i paissatges de postal tot i deixar-me amb la sensació de poca claredat (si a gustos em refereixo).

Un cop a casa les coses es veuen... diferents (i m'atreviria a dir que des d'una òptica millor).

Amb ganes d'aprofitar cada segon...

Fins la propera




EL REFLEX: "Comptarem estrelles, renegarem del temps perdut"

23/7/11

Tancat per vacances



D'aquí 24 hores l'avió ja hauria d'haver aterrat al país dels somriures (Tailàndia), allà on diuen que la gent és feliç i fer bona cara tot i tenir un mal dia és l'habitual.
M'ho prenc com un parèntesis a la rutina, a tot, amb la convicció que a la tornada tot continuarà igual i diferent a l'hora... que a l'aeroport em retrobaré amb aquells que esperen que gaudeixi a l'hora que retorni aviat... (jo també els trobaré a faltar... però viatgen amb mi).

Dons res gent... a aprofitar l'estiu, les vacances, les terrassetes a la fresca i el desconnectar amb els amics...

Els avions poden volar lluny (però sempre emprenen el camí de tornada) i els meus tenen com a destí....




EL REFLEX: "Jura'm que tot el que estem vivint no és un miratge.Fes-me riure i diga'm que la Lluna rebenta d'enveja quan ens mira"

15/7/11

Rosa negra



Avui poso una rosa negra al seu record.

Ens ha deixat després d’una caiguda dins la rutina i una vida. D’ell i la seva vida poc en puc dir, era home d’escasses paraules però un observador de tot el del seu entorn.
De petita, quan passava estius a Bonmatí, ell feia vida entre la Rovira i casa i mai amb més explicacions del compte. Ara, d’uns anys ençà, havia canviat en la manera de despedir-se i el tarannà... el veia somriure de tan en quan, amb la brometa de “aquí fent companyia als vells” que em feien veure l’avi que sempre havia tingut però que fins aleshores no s’havia fet notori.

Al meu record queda aquell que aparcava la moto a l’ombra sense lligar a la farola (quins temps aquells... ja fa vint anys), el solitari guardià de la Rovira durant molts matins (fins que l’edat va pesar massa) i aquell que des de la butaca del menjador renegava perquè a la caixa tonta no feien res de bo o el que se li havia dit no era de la seva opinió.

Per damunt de tot avui miraré els ulls dels que l’acompanyarem fins l’últim i sé que hi veuré unió... i és que ell i l’àvia són, per damunt de tot, el nexe comú en qualsevol trobada, el pas del temps personificat.



Des d’aquestes línies una menció especial a aquells que fan aquestes hores més passables, als que estan pendents que l’equilibrista de somnis no caigui i que quan ho fa trobi una abraçada que encoratja a seguir endavant.

Fins la propera. 



EL REFLEX: avui els cu-cuts callaran durant uns instants... silenci, sonaran les campanes

19/6/11

Reflexos del present

No hi ha millor metàfora per resumir el moment actual que la imatge del post.


-.-No m'ha calgut posar-me la disfressa per somriure .-.

.-. Moments per fer el boig tot recordant les Barbies... valen la pena -.-

-.- Perquè hi ha estones on el rellotge s'hauria de parar i fer eterna la sensació de benestar? .-.

.-. Si un mes ha passat tan ràpid... també ho faràn 15 dies! -.-

-.- Sé que el temps no esborrarà el que és bo i és de veritat .-.


Fins la propera!



EL REFLEX: "si me pintas un mundo... me cuelo en tu cuadro"

13/6/11

Sensacions II



.-. És cert, hi ha coses no catalogades com a “drogues” que creen addicció -.-

-.- Intentant normalitzar la situació, vaig per bon camí ! .-.

.-. Hi ha retrobaments que venen de gust, d’altres no tant -.-

-.-Tinc moltes ganes de viure l’aventura, quina? M’acompanyes? .-.

.-.Vull volar, sentir l’aire a la cara i oblidar-me del rellotge -.-

-.- Moments perduts, instants viscuts .-.



EL REFLEX: "quisiera ser un verso dentro de tus pensamientos, que susurres que ya has llegado y que a mi lado eres feliz"

3/6/11

Trossets del que visc



-reflexions escrites el matí del 2 de juny en una llibreta de viatge a l'habitació 405 d'una clínica barcelonina-


L'espera es fa llarga en una freda i impersonal habitació d'hospital. Fa trenta minuts que se l'han endut al qiròfan i ja em conec pam a pam el que és el meu habitacle durant les pròximes vint-i-quatre hores; la música a l'mp3 és la millor companyia juntament amb el telèfon, el boli i el llibre.


Tinc temps per pensar i reflexionar i, malgrat la situació, ho agraeixo. Últimament la meva vida sembla avançar a massa revolucions per minut.


En moments com els d'avui una és capaç de veure qui te a la vora i reafirmar allò que ja saps, que no tenen preu els remitents dels missatges, que és un luxe que el destí els posi enmig del camí perquè compartir-hi el trajecte no és un repte sinó una paleta de colors alegres per anar pintant el més fantàstic de tots els quadres.

I penso en ell, el culpable de que em toqui l'anell i torni a ahir, on un petó i un "tot sortirà bé" em van semblar el millor dels equipatges per marxar a primera hora del matí sense que la son faci aclucar els ulls ni mermar les forces. M'ha girat el dia a dia cap a bé. El telèfon indica quelcom de nou, miro el rellotge i sense obrir-lo sé que són notícies seves, un equivalent a "sóc aquí i no em mouré" que alleugeren l'espera i les hores restants aquí dins. És també una mirada perduda en l'horitzó, somriures còmplices en una tarda plujosa i escalons d'una muralla on divagar. És present i futur.

No sóc ni vull ser perfecte, però si acceptar i ser acceptada amb els defectes i les virtuts, sentir-me part dels que no em deixen caure ni deixaré s'enfonsin, compartir-hi les victòries i treure ferro a les derrotes...


Per ells, per vosaltres, per tu... això val la pena!!





EL REFLEX "Crec en les persones que miren als ulls"

22/5/11

Gir de 180 º



Hi ha moments en què la vida et sorprèn i igual que de tan en tan et fot dos òsties que et deixen mig estabornit a terra altres vegades et demostra el perquè val la pena continuar lluitant dia a dia, aixecan-te i tornant a reemprendre de nou el camí.
Escric sobre l'ARA!

De sobte em trobo "encadenada" indefinidament a una feina d'allò que he estudiat... en les èpoques que corren quina notícia podria sonar millor? -alguns dels qui passeu per aquí també en coneixeu els "pros", tot i que avui no els esmentaré-.

I una mà a la cintura que no m'espanta, uns ulls que no defujo i que, tot i fer-me por sé que vull que surti bé. Companyia que frena el rellotge i que fa que els dies variin segons la seva presència... No vull quedar-me amb les ganes d'intentar-ho.

I desde la llunyania qui encoratja, qui és capaç de fer reflexionar, qui s'il·lusiona amb notícies alienes i qui demostra que els quilómetres només són unitats físiques perquè realment... està tan a la vora...!!


Fins la propera


EL REFLEX: "sentir passió per alguna cosa és sentir-se viu"

14/5/11

Te hago una confidencia...


*Que hago promesas e intento cumplir las que hice.

*Que escribo lo que pienso, a veces de ello hago una historia y mezclo realidad con ficcion y... que tengo guardados escritos de antaño.

*Que detesto el silencio cuando no entiendo el lenguaje de una mirada, de lo contrario... me gusta disfrutarlo.

*Que no he fumado , pero respeto que lo hagan, que debe ser regulada en los lugares públicos, no prohibirlo.

*Que tengo vocación de suicida, pero nuca lo puse en practica, cosa que no descarto.

*Que a veces miro tele basura,…

* Que me da miedo perder la familia, todo y que a veces la mandarías a tomar por saco.

*Que me perdería, si supiera que no arruinaría otras vidas.

*Que no soy fiel a mi felicidad aunque intente buscarla

*Que mentir se me da mal, antes no respondo.

* Que he llorado, y a veces a solas,… pero sin dejar de ser mujer.

* Que no tengo dinero suficiente para regalarlo, pero consigo tenerlo a tiempo para ir subsistiendo..

*Que si alguna vez me pierdo... no me busqueis ni en Donosti ni en Senegal... porque entonces sería fácil encontrarme.

* Que disfruto cuando cocino, no me gusta la plancha, pero no me da miedo hacer mis labores cuando es necesario.

* Que no soy colérica, mido poco mis primitivos impulsos, que se pedir perdón, y asumirlo.

* Que odio las mentiras y la hipocresia

*Que no me preocupa la moda.

* Que me encanta el teatro, todo y que ahora voy poco.

*Que no practico deporte, solo nado, pero me encanta el baloncesto

*Que me gusta conversar con amigos durante horas.

*Que me encanta el mar, desde las rocas o la arena, viendo un atardecer con pocas palabras pero alguien al lado (un buen compañero de viaje que espero no tarde en llegar).

*Que tengo cinco angelitos y qe por ellos... TODO.

*Que desconfio de la gente de buenas a primeras (demasiadas ostias por el camino) pero si lo hago... no dudo.

*Que a menudo me pierde decir demasiados tacos, pero quien me conoce sabe que no soy grosera.

*Que es difícil que me encuentres en una discoteca a las 6 de la mañana, sin embargo puedes buscarme dando vueltas al destino del próximo viaje.

*Que entre mis objetos de cabecera no puede faltar un reproductor de música, un bolígrafo, una libreta ni algo para leer.

*Que no quiero llegar a vieja sin estar entera, y en amante compañía

*Que la felicidad esta por llegar, y que sueño por llegar en Paz.


Avui entrada en idioma poc habitual però el sentit és el mateix.


EL REFLEX: "dile a quien mueve los hilos que hoy no cuente conmigo..."

8/5/11

Els personatges de "La meva vida"


De sobte em trobo enmig de la conversa i em plantejo el “per què no?” de presentar-te els protagonistes d’aquesta sèrie anomenada “La meva vida” i ho acabo fent sense pensar.

Poc a poc, sense presses, crec fer-ho pel simple motiu que si n’ets espectador et serà més fàcil seguir-la i si, pel contrari, un cop vistos uns quants episodis decideixes entrar a l’elenc actoral és necessari que saber-ne noms i rols. Més enllà dels genèrics “família”, “amics” i “companys de feina” n’hi ha que desenvolupen un paper important, és més, essencials per seguir endavant, sense ells res seria igual i el capítol diari té un desenllaç diferent segons els seus moviments. Cada un amb el seu rol, alguns que fan aparicions més esporàdiques, d’altres que compateixen pels minuts de protagonisme però al cap i a la fi ells són l’ànima de tot. Més endavant segurament també toqui fer les presentacions de la veu en off, aquell fantasma que ronda pel plató, és d’un actor que va decidir marxar abans que l’escena es rodés tot i que va deixar petjada pels seus assajos; i també tocarà el torn a les localitzacions habituals del set de rodatge, racons inóspits de la geografia on perdre’s per fer més amè el serial i d’altres més habituals en el dia a dia on no diries mai que allà estigués passant quelcom interessant.

Poc a poc et vaig presentant els protagonistes, poc a poc em sento més jo.




Fins la propera!!


EL REFLEX: "cuando creo en algo nunca veo la pared"

6/5/11

Assolir objectius


"Passejant" per posts antics em retrobo amb fotos de Turín (subcampionat de la Uleb Cup en l'època daurada del bàsquet gironí) i no puc evitar tornar a viure aquelles sensacions... i extrapolar-les al dia a dia...

Aconseguir objectius marcats o inesperats, treballar-s'ho i veure les recompenses... un merescut premi! i si a més un entorn els fa seus encara brilla més allò pel que s'ha lluitat, on s'han posat esperances, ganes i hores...

... aprofito aquesta reflexió això quan m'imagino juny amb les llistes penjades a la xarxa i veient que indiquen nova destinació, amb qui ha confiat en una il·lusió a l'altre cantó del telèfon i convocant un sopar per celebrar-ho plegats abans de mesos d'absència...

Que la sort ens acompanyi!!!!

Fins la propera

EL REFLEX: "sueño con robarle un instante al tiempo"


30/4/11

Sensacions


-.- La millor definició del moment actual: la foto (el passat em dol, vull somriure al futur però només tinc un present).-.

.-. On sóc? Qué faig? Val la pena? -.-

-.- Aquest cop no és impaciència, és indefinició .-.

.-. A quantes persones necessitem a la vora per sentir-nos bé? -.-

-.- M'agraden les sorpreses!!!! .-.



Fins la propera


EL REFLEX: "sóc enmig de tot però tan lluny de tot"


21/4/11

Objectiu complert


Hola de nou! Després d'uns mesos d'absentisme aquí us deixo la nova enetrada

"T’he retrobat enmig el grup d’amics. No m’ha sorprès excessivament el tarannà passiu que desprenies, l’anar tranquil tot i que la feina se’t mengi però aquest cop has abaixat la mirada evitant així que llegís el què deien els teus ulls. M’hi perdia durant nits de Lluna plena, descobrint cada racó dels teus pensaments que poques vegades prenien paraules però saps?... m’encantava. Per això suposo que em vaig endur la patacada de l’any en adonar-me que per tu només era un joc, un entreteniment, el poder presumir davant dels amics de la “nena” que anava al teu cantó...

Avui entre preguntes d’aquells amb qui em sento com a casa malgrat passi el temps, he reconegut que ho havia passat malament, he dit en veu alta que hi va haver algú que em va trencar en mil bocins i que tot just ara (sis mesos després) començaven a cicatritzar-se les ferides. Comentaris típics i tòpics de companys que no sabien que estava parlant de tu, que mai ens haguessin relacionat i per a qui hagués estat una bomba dir que aquell a qui havien llençat pedres era el mateix que passava per darrere i amb qui no m’havia dit més que un “se’t veu bé”.

He sentit murmuris del perquè de la nostra fredor, del no entendre el perquè no et quedaves quan explicava projectes massa visibles ni m’apropava a fer-te els dos petons de cortesia... quan intueixo que el què t’ha molestat és sentir de la meva pròpia boca i d’aquells per qui sumo que el passat va ser dur i cruel però que s’ha acabat regalimar llàgrimes per algú que no ho mereix i que no ha sabut valorar el què va tenir a tocar dels dits, que segur que jo també em vaig equivocar però ara no el vull colpejar més, toca tornar a somriure i a entregar-me a allò que crec.

T’he vist i no m’ha fet mal, només he enyorat que no complissis la promesa de dirigir-me més que dues paraules.

T’he vist i el cor no m’ha saltat, però et penso i em debato entre tenir-te ràbia o guardar per sempre els bons moments.

T’he sentit a anys llum de mi,t’he vist absent de tot i aquí he notat que per tu, fa massa temps que sóc història...

Objectiu complert, ja no espero més de tu! "


Fins la propera!

20/4/11

Sis dies de... VaCaNcEs!


Segons el diccionari són vacances "el descans temporal d'una activitat habitua, principalment, treball remunerat o estudis"... dons així oficialment estc de VACANCES!
No són gaire llargues però lo suficient com per poder desconectar de la rutina.

Amb ganes d'aprofitar-los, gaudir de cada moment encara que sigui de l'aborriment, de les olors de la primavera, les imatges de les processons, el soroll del mar,... el no haver de mirar el rellotge,... els retrobaments!

Comencem!


EL REFLEX: "Vivo buscando mentiras que son de verdad"

10/4/11

Nova entrada




Dies de rutina on el temps s'esmuny entre les mans (o entre les peces de roba planxades).
Porto dies on les idees bullen però escassegen les paraules. Què dir? Què escriure sense que soni a repetitiu i/o buit de contingut?
Mots amb comptagotes però no així les ganes de regalar petits reflexes de realitat...


*-*He notat desperta la olor dels somnis! -literalment- *-*

*-*La sort està en mans dels que treballen per trobar-la *-*

*-*Compta enrere fins a sis dies d'encens, roses i mar *-*



EL REFLEX: " si caigo aprendo, si aún respiro, lucho"

27/3/11

Amb gust de maduixes



Tic-tac el rellotge no s'atura i a més avui ens han pres una hora... no és prou curt el cap de setmana?
!!!
Visualitzo la meva ubicació actual al mapa d'un conegut servidor virtual i... passat present i futur s'alternen segons el zoom que li poso, els records i objectius tots juntets en una pantalla... res és tan lluny ni tan a prop com l'"ara".

Tic-tac tic-tac... no vull pedre més el temps però si disfrutar-lo al ritme que es mereix perquè és el tresor més preuat que tenim; ho dic després d'haver visitat un oasi de calma a pocs km de Girona. Hi ha qui malgrat poder tenir tot allò que entenem per comoditat prefereix viure en la pausa del bosc, tan sols amb el que és bàsic, fugint del garbuix i deixant-se ensisar per la lentitud, pel ritme natural...
Tic-tac, tic-tac m'esmunyo en el sabor de les maduixes i la taula estrangera del dinar d'avui... realment valen la pena les petites coses!!

Tic-tac, tic-tac necessito objectius complerts, un ara amb tasques fetes i no pendents, que el tic-tac vital marqui ritmes, dies, hores!!

*-* M'encanten les maduixes *-*



EL REFLEX:
"no basta con darle cuerda y mirarlo, no esperes más a las agujas del reloj porque a ellas no les importas tu ni nadie"

19/3/11

Nedar


Quan nedar es converteix en quelcom més que en una tasca per "mantenir-se"...
...banyador, gorro i ulleres -ara ja pot sonar la claqueta i "l'acció!"-. Et remulles sota el sortidor i et tires a l'aigua. Una la primera braçada i deixes feina enrera, una altra i et deslliures de la notícia del diari que et transportava mesos enllà i t'ha fet trontollar els darrers 3 dies; gir per tornar a crol i empenys el seu record, capbussada per tocar el terra i el tic-tac del maleït rellotge es comença a desdibuixar; apnea fins a mitja piscina i, per fi, la ment en blanc. Només t'interessa notar com cada múscul fa la seva funció, com l'aigua t'envolta i la teva respiració flueix al compàs de braços i cames... res és tan important com tu i el sentir-se a gust. Quan el cos et mana a parar agafes empenta i surts d'una embranzida. Dutxa, recuperes la roba de carrer, t'arregles els cabells i emprens la tornada a casa amb un posat relaxat que, com a mínim, saps que envejaràs quan et trobis al bell mig de la setmana. Abans però, et promets perllongar aquest estat fins dilluns a les 8 del matí. Prohibit estressar-se, recordar i encara menys, treure't el somriure que llueixes.

Et mereixes gaudir de les temperatures a l'alça, dels moments amb els amics i el dinar amb aquells que enyores.

Nedar és esport però també és desconnexió i "reparador" espiritual ;)



EL REFLEX:" No hi ha dies perfectes, hi ha moments meravellosos"

13/3/11

:-) (-:



*-* Per les nits que valen realment la pena }+{


}+{ Matinada moguda --> matí d'stand by *-*


*-* Divendres va equivaldre a "setmana acabada :)" }+{


}+{ I és que bufar espelmes només és sinònim d'envellir però... i pel que pot donar un aniversari? *-*


*-*Hi ha qui porta una disfressa sempre, exceptuant dies puntuals}+{




--@M'avanço a demà, aquestes línies van per tu, perquè ets una part imprescindible del meu puzzle. Sonen temps de canvis però cap a millor i ho saps! 23 roses vermelles @--





EL REFLEX: "sóc quasi fidel al costum de confiar sempre en nous abrils"


7/3/11

Post de dilluns


-.- Avui "setmana" = "repte"; tan de bo divendres "repte"= ":-)" .-.

.-. Hi ha flames que segueixen enceses tot i que adormides -.-

-.- Mar en calma, matí d'esbarjo, tarda de tortuga .-.

.-. Obviem les formes i entenem el fons, només així extraurem l'essència -.-

-.- La por compta? .-.

Fins la propera!

EL REFLEX: "en cada paraula hi ha un missatge, un jeroglífic, un nou viatge"

26/2/11

Què són?... Idees vàries


-.- Un cop triat el camí en una cruïlla... és inútil pensar què hauria pogut passar si haguéssim triat l'altra opció. Segura de la decisió presa i a punt d'engegar de nou! .-.

.-. Sempre hi ha algú capaç de treure un somriure del més interior de l'ànima -.-

-.- I si fos possible? .-.

.-. Tinc quatre opcions: a) ignorar b) engegar a pastar fang c) continuar d) somriure -.-

-.-M'encanta l'olor de voletes! .-.


Fins la propera!



EL REFLEX:
"si la vida es un momento...penitas pa'fuera"

20/2/11

Adéu... La Rovira!


El dia ha arribat i el cel, com en els darrers acomiadaments, s’ha conxorxat amb el moment i l’ha omplert de melancolia, incrementat així la nostàlgia. Després de dinar, plovia.

La Rovira significa família, però també amics. És Güell i era “desconnexió”. Avui la porta s’ha tancat per darrer cop i , tot i que dins poques coses materials hi quedaven, s’hi acumulen records i vivències. Mentre la acabàvem de buidar he recorregut una a una les estances, parant-me en totes i deixant que la ment viatgés temps enrere, on sentir-hi una veu o evocar-hi un instant compartit.

Les furgonetes s’omplien sota atentes mirades que, observant-les, no eren fixes,… segurament les ments també eren allà però en un altre temps, en un passat… per alguns proper, per altres contats en desenes d’anys.

Riures que s’alternaven amb el ser massa conscient que aquelles taules eren unió, eren nits de tertúlia i matins de desbrossadora…

Carinyo els guardo als matins amb la iaia quan de peque no volia pujar perquè la casa quedava “lluny”, els gats i en especial en "Dolent" (que sempre serà al mòbil el millor dels fons de pantalla), les voltaretes en el matalàs al prat o l’arribada dels “nous” de la família… les estirades de corda, la nit sota la llum de la Lluna, el gronxador i els rondos de futbol,…

Com li acabo de comentar a una bona amiga, ara mateix em falten les paraules i em sobren els records per explicar el que ronda pel meu cap… perquè hi ha coses que no es poden explicar, cal viure-les.

Ha arribat el final que molts vèiem llunyà, la història continua però sense ella.


EL REFLEX: “mil lunas llenas por delante... por lo menos nos queda lo vivido”

19/2/11

A càmara ràpida




El temps passa a velocitats de vèrtig mentre els dies s'escolen entre els dits com la sorra de la platja un matí sense pressa.


Gairebé sense adonar-me'n (menys quan hi sóc pel mig) ens plantem a febrer contant ja 8 mesos de la nova feina, 2 desde que no veig aquell biòleg que tinc per amic i 4 desde que vam saber que demà hi haurà un adéu que ens marcarà a tots.

Em trobo al bell mig de setmanes marcades totes per algun dia "especial", d'aquells que et fan somriure i/o omplir-me de records...


És dissabte així que intentarem relantitzar el pas i disfrutar de la nit i la companyia.



Fins la propera




EL REFLEX:
"si em pintes un món... em colo en el teu quadre"