27/6/10

Bàsquet



Arribo a casa després d'haver presenciat un partit "patxanga" a favor del bàsquet de qualitat a Girona. Aquest era el lema per "cridar l'atenció" al públic a fi d'aconseguir la permanència a la primera línia de l'èlit d'aquest esport.
Trobo trist que havent assolit objectius esportius tinguem problemes per continuar per no haver complert amb els objectius econòmics... el Sant Josep Girona ha entrat als play-off quan a principi de temporada es creia que es lluitaria per no baixar de categoria mentre que l'Uni Girona ha entrat a places europees... i tot això corre perill de no repetir-se per l'economia... resulta espantós!

Els que avui érem al pavello de Palau tenim un sentiment comú: BÀSQUET GIRONÍ; i dic sentiment perquè és quelcom més que un esport, és passió, és patir i és alegrar-se per les victòries, és esperar octubre anhelant tornar a cridar, tornar a viure el que signifiquen les tardes a Fontajau i els matins llegint cròniques... i a dia d'avui em pregunto com la societat civil, el teixit empresarial no dóna un cop de mà i esposoritza els equips de la ciutat (la majoria d'equips de primera línia reben els suport dels pròxims).

Aquesta tarda, al cantó de figures (Marc Gasol i Víctor Sada) hi havia jugadors veterans que van fer créixer el nom de la ciutat temps enrere (Darnès, Espinosa, Colomer... entre d'altres) i d'altres d'actuals (Miqui Feliu, Edu Camós, Cesc Cabezas, Georgina Bahí., etc) així com entrenadors i gent de l'staff tècnic de la casa i que han passat per aquí (P.Martíez, A.Julbe, D.Kamenjasevik), a ells i als organitzadors (seguidors fins la medul·la)
GRÀCIES pel suport i esperem que això serveixi per fer reaccionar al teixit social i perquè l'any vinent poguem seguir gaudint d'una pilota en joc, dels 24 segons i dels temps morts!!!


EL REFLEX
: "És temps de ser valent, és temps de ser conscient que ens cal cor i cervell i no volem perdre a niningú en aquest camí"



18/6/10

Viu-la!


De converses recents amb amics una entrada...
Sovint ens preocupem per "tonteries" i no ens n'adonem que un instant ens pot canviar la vida. Un pas fet abans d'hora, un semàfor creuat parpallejant, una mirada enviada en el moment precís... l'atzar juga com ningú les nostres cartes mentre nosaltres ens ocupem de "decorar" el camí amb discussions a voltes sense sentit (o mancat per la falta d'empatia)... quan el que realment importa és disfrutar-lo perquè mai sabem quan es pot acabar. Davant de certs esdeveniments viscuts en tercera persona tinc clar que cal viure el que tenim, intentant jugar la millor partida possible, gaudint dels que tenim a prop (i ens valoren de manera recíproca) i dels moments que se'ns posen davant... a tu que estàs a l'altre cantó (i que no tens nom específic) t'apuntes a viure-la?


EL REFLEX: "tinc nit i tinc dia, tinc sol i estels, tinc sobretot unes arrels per creuere en mi"

13/6/10

Mentides



Reflexiono sobre les mentides quan alguna cosa em diu que avui me'n han colat una (no és més que una simple anècdota pensareu i segurament tingueu raò).
Perquè formen tan sovint part del dia a dia? no es valora la sinceritat? fa por dir el que realment pensem? A la primera pregunta la resposta és el simple automatisme del cervell, hi ha qui menteix per costum i qui troba que en certs moments cal no dir la veritat... A la segona també es contesta ràpid, tothom clama sinceritat però pocs la porten a terme o ho fan menys del que seria necessari; i a la tercera pregunta una altra resposta lògica: sí, en molts casos la gent menteix per no ferir o aquesta és l'excusa que es posa... i dic excusa perquè quan es deixa anar una mentida poques vegades es posa en la ment de "l'altre", ho podem considerar com un mer acte d'egoisme... "com que no en vull sortir perjudicat/da li deixo anar una mentida i ja s'ho empassarà"...
Reflexiono i escric que a mi personalment m'agraden les veritats, les certeses, perquè qui menteix crec que demostra dues coses: primera: no conèixe'm bé ni saber que tot comentari justificat és acceptable i segona: tenir certa covardia davant la meva resposta (no em considero persona tan influent ni agresiva com per tèmer-me).
Avui un text molt personal i una visió totalment subjectiva davant la mentida i la hipocresia però a l'hora un crit a la sinceritat, perquè tot i que de vegades pugui fer mal, prefereixo quelcom dit amb el cor i el cap amb sentit cert que unes "boniques" paraules que amaguin un món irreal. (a part queden les mentides piadoses, innocents,...)




EL REFELX: "mentiras forman parte de tu vida, te las cuentan cada día..."

9/6/10

Rutina I



Avui entrada amb l'única finalitat de treure l'anterior.
Poc a explicar, poc a comentar i menys inspiració present...
Divendres... final de cicle, nous horitzons, noves metes.


EL REFLEX: "solo somos gente... que sonríe y que llora por dentro, que se fue y que hoy echas de menos"