25/4/10

No és una justificació


"Hola:
Si t'escric no és per justificar-me (no crec que toqui), sinó perquè em ve de gust.

El temps, per si sol, és incapaç de curar allò que els humans no intentem arreglar, les ferides seguiran obertes fins que la distància o les ganes actuin.

No et negaré que al principi em sabés greu, que perdonés i que intentés tornar a començar com si res; que creiés que tot era fruit de mals dies (tots en tenim) i que les coses es podien solucionar amb esforç, però avui no puc. No puc perquè no són dies, són setmanes, no és un perdò són diversos i la situació es repeteix. Ningú és el centre del món, tothom té problemes i si la por a la por t'impedeix gaudir del que vols... et costarà massa caminar.

No et negaré tampoc que mantinc a la retina matins de platja, nits de còctel i tardes al pavellò, i suposo que és per això que escric aquestes línies.
Penso i reflexiono quan avui tinc l'aprovació d'un entorn que m'aguant quan caic i m'impulsen endavant, que saben que la situació no ha sigut fàcil i que t'he valorat (perquè tens un bon fons). Recentment he sentit i algú m'ha repetit que ets així i que no et canviaria, i és que no vull fer-ho, simplement necessito que no m'afecti i que el teu mutisme no sigui prou important com per fer-me plantejar decantar balances vitals.
No continuaré sense nombrar-lo. En algún moment em vaig plantejar que indirectament potser era el fons de tot... però em resisteixo (tot i que segurament m'equivoqui) a creure que has triat un "joc" a una amistat.

I malgrat tot, avui el que tinc més present són silencis i paraules fora de lloc, dos viatges i sis mesos intermitents que, sense voler-ho, m'han canviat perspectives.

Si he dit que en un principi em desanimar ara també dic que miro endavant sense ganes de girar la vista enrera, sense tancar portes i amb la convicció necessària per continuar amb pas ferm.

Els dies diran si haig si haig de signar amb un "Adéu" o un "Fins aviat"
"



EL REFLEX
: "es más importante hace feliz el camino que llegar al destino"

16/4/10

Decisons



Una balança. En cada braç quelcom amb aventatges i inconvenients... només cal col·locar la mà en un i fer-la decantar.

Al plat dret una feina coneguda, amb gent a qui aprecies, amb estabilitat temporal i una amistat que avui posesn entre cometes per no caure; un sou en època de crisi i quelcom que et lliga prop dels teus.

Al plat esquerra un futur amb ganes de descobrir, en una ciutat que desconeixes i una feina que encara no té nom. No tens res però et motiva. No serà una fugida, sinó una recerca d'experiències.


Què tries? Amb què et quedes i que aplaces?


Que no et porti la inèrcia sinó les ganes de fer-ho bé i creient-ho!



EL REFLEX
: "hoy elijo unos pies que caminen más y no quieran darse nunca por vencidos"

10/4/10

Esperant mentre somriem



T'escric quan encara no sé de quin color seran els teus ulls ni quina cara fas... però, saps? Som molts els que esperem maig amb una sensació extranya d'impaciència i necessitat d'anar tranquil·ls (perquè encara hem de fer massa).
És nombrar-te i provocar somriures a aquells que sabem de tu.
No t'extranyis quan d'aquí uns anys et repeteixin què va provocar la teva notícia -incredulitat i alegria-. No riguis tampoc en saber de la cara de qui més t'estima quan cofois ells parlaven d'un futur proper ja a tres ni tampoc si et comenten que algú en un atarda de bàsquet, enmig d'un pavelló es va haver d'asseure's mentre s'eixugava les llàgrimes i no deixava de somriure...
Segurament no entenguis res del que hi ha escrit ni perquè les coses en el dia a dia avancen a rodolons però sense descans... hi ha qui pensarà el contrari però arribes en un bon moment... no dubtis que es desviuran per tu, que els avis i oncles (com no) ja fan plans al teu cantó i s'imaginen tardes fen-te de cangur...
I jo, que malgrat necessiti que maig no tingui pressa per arribar, ja tinc ganes que soni el telèfon, tenir-te a prop, veure't, i que també et pugui ensenyar quelcom...


Avui per ell, qui tantes converses recents omple.

EL REFLEX: "el que faig a cada instant és la força que em fa gran"