31/1/12

Diari de viatge Donosti I


Arribem a la ciutat senyorial després de 7 hores de viatge i haver "gaudit" d'un àmpli ventall de meteorologia.


Em retribo amb un paissatge que m'ès conegut enmig de pluja i fred que conviden a resguardar-se a l'estudi i descansar per reprendre forces i continuar demà amb la ruta prevista ja que no hi ha gaires previsions de millora.
Tot i la grisor Donosti em transporta al pas amainat del temps i la companyia hi ajuda.

Les coses han canviat molt i poc alhora amb l'any que fa d'aquesta entrada i la veritat és que és positiu. Torno allà on em sento com a casa amb la "missió" complerta, orgullosa i satisfeta de conduir durant massa hores amb algú al cantó... i és que aquest cop... a la sorra de la Concha un cor quedarà dibuixat fins que la marea l'esborri...

Demà més!



EL REFLEX: "duerme la Luna en San Sebastián, oigo llover y pienso en ti"

7/1/12

El primer de l'any


Amb una mica de retard però no amb menys coses a dir arriba el primer post de l'any.

L'anterior el vaig acomiadar sense la típica entrada "resum de l'any" ni "la  llista de nous propòsits" i és que per resum què millor que repassar els posts escrits i per "propósits" fer el mateix però en visió futurista... diuen que sóc transparent i, per més que costi reconèixer-ho, tenen raò.

Tinc la vista posada en la propera parada al calendari laboral, per mi, la setmana a cavall entre gener i febrer. Hi ha ganes de desconnectar de la rutina i reprendre forces.

Durant les darreres setmanes, i com a colofó de sensacions, he sabut posar "nom" al meu estat professional: estic de passada. De passada en un lloc on ni em sento realitzada ni valorada, on sembla que pesi més l'edat que l'experiència, on disfruto i em recreo en els bons moments i mirades de complicitat (deu ser per l'escassetat d'aquestes estones), on no sé fins quan, però sé que en vull sortir, perquè a partir d'aquest moment sé que el meu rostre la tarda de l'últim dia de la setmana de festa, canviarà. Amb tot això escric i dic en veu alta el que un entorn proper ja fa setmanes que coneix (i lamento si arriba a vistes dels meus superiors, tot i que potser així algú entendrà més coses): busco nou destí!

Emprenem el nou any amb energies igual de (des)carregades que el passat tot i la sensació que segueixo sumant per més d'un(a).

Tinc ganes de gaudir, de saltar, plorar, riure, viatjar, descansar, compartir, evadir-me de tot... VIURE!



Una abraçada i fins la propera.






EL REFLEX: " sé que la vida em va xuclant la vida per un sou, tot i així sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç"