7/1/12

El primer de l'any


Amb una mica de retard però no amb menys coses a dir arriba el primer post de l'any.

L'anterior el vaig acomiadar sense la típica entrada "resum de l'any" ni "la  llista de nous propòsits" i és que per resum què millor que repassar els posts escrits i per "propósits" fer el mateix però en visió futurista... diuen que sóc transparent i, per més que costi reconèixer-ho, tenen raò.

Tinc la vista posada en la propera parada al calendari laboral, per mi, la setmana a cavall entre gener i febrer. Hi ha ganes de desconnectar de la rutina i reprendre forces.

Durant les darreres setmanes, i com a colofó de sensacions, he sabut posar "nom" al meu estat professional: estic de passada. De passada en un lloc on ni em sento realitzada ni valorada, on sembla que pesi més l'edat que l'experiència, on disfruto i em recreo en els bons moments i mirades de complicitat (deu ser per l'escassetat d'aquestes estones), on no sé fins quan, però sé que en vull sortir, perquè a partir d'aquest moment sé que el meu rostre la tarda de l'últim dia de la setmana de festa, canviarà. Amb tot això escric i dic en veu alta el que un entorn proper ja fa setmanes que coneix (i lamento si arriba a vistes dels meus superiors, tot i que potser així algú entendrà més coses): busco nou destí!

Emprenem el nou any amb energies igual de (des)carregades que el passat tot i la sensació que segueixo sumant per més d'un(a).

Tinc ganes de gaudir, de saltar, plorar, riure, viatjar, descansar, compartir, evadir-me de tot... VIURE!



Una abraçada i fins la propera.






EL REFLEX: " sé que la vida em va xuclant la vida per un sou, tot i així sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç"

1 comentari:

Sergi ha dit...

La feina no és més que una obligació, una part molt poc important de les nostres prioritats. Almenys així ho veig. Només ha de prendre importància quan no hi estem bé, perquè neguiteja i afecta a la resta, o quan no en tenim, ja que necessitem els diners per viure. Tu estàs en el primer cas, i ja saps el que toca, ja hi poses energies. A veure si tens sort, però ves amb compte que la situació ara mateix és complicada. Ara, la feina, generalment, poc hi té a veure amb ser feliç o no.