25/8/11

Fer-se gran








El calendari marca que l'agost s'acaba, amb ell la calor també ho farà aviat i els abonats als llibres de text veuran com el retorn a les aules és pròxim.

Per mi és sinònim de fer-se gran.


Quelcom em diu que aquest any no l'oblidaré fàcilment i que hi ha qui fa dies que està barrinant com fer-lo especial. Per això val la pena bufar les espelmes i continuar sumant.
La sort és meva perquè hagi entrat al dia a dia, perquè s'hagi guanyat als meus sense gaire esforç i en un temps récord. ELL és la peça important del puzzle d'avui.


Als amics que espero que comparteixin la vetllada ammb mi, des d'aquestes línies: sou els millors compis de viatge que podia tenir!!
Als que no podran venir per la distància.... sé que ens retrobarem aviat i que res canviarà allò que ens uneix.
I als que no volen venir... sempre hi ha un punt i a part; el nostre és aquest, no cal buscar culpables externs perquè seria enganyar-nos, era cosa de temps, només espero que trobis el que cerques i a poder ser... sigues feliç!


Aques any una altra mirada es sumarà a la del cel. Sé que allà on esteu sou feliços per veure'ns avançar junts.


Fins la propera!!!



Amb ganes de dissabte.









EL REFLEX: Odiem la rutina però temem els canvis... per això ens agraden les sorpreses!

12/8/11

Post matiner


6:30 del matí. El rellotge indica l'hora de fitxar i... avui no em fa mandra.

Divagar per la columna vertebral que uneix la comarca sense trànsit i el sol amanaçant de sortir en un dia radiant alleugereixen les lleganyes.

Segurament les coses es vegin més senzilles quan el que hi ha  més enllà de la feina rutlla i és el més escencial.

Amb les vacances fetes encaro els quatre darrers mesos de l'any amb il·lusions renovades. Tailàndia ha servit per aclarir idees, posar les coses (i les persones) a lloc; desconnectar de tot i veure el que realment va la pena. La distància ha tornat (o posat) el valor real a allò que em mou i ha arraconat allò que és superficial.
Em nego a que la rutina tornia a fer acte de presència i em veig capaç d'evitar-la amb mil-i-un moments diferents.

"Tens una vida, viu-la"... dons... Endavant!!!

Vitalitat, energia, pausa i silenci. Qui s'apunta a aquest viatge?





EL REFLEX: "voy a romper ventanas para que lluevan cristales"

7/8/11

Post-vacances



Amb es peus ja a Girona i havent dormit el que el cos em demana sembla que el món avanci a càmara lenta.

Les vacances s'acaben després d'haver visitat un país que m'ha aportat vivències (que donen per un extens post), experiències irrepetibles i paissatges de postal tot i deixar-me amb la sensació de poca claredat (si a gustos em refereixo).

Un cop a casa les coses es veuen... diferents (i m'atreviria a dir que des d'una òptica millor).

Amb ganes d'aprofitar cada segon...

Fins la propera




EL REFLEX: "Comptarem estrelles, renegarem del temps perdut"