6:30 del matí. El rellotge indica l'hora de fitxar i... avui no em fa mandra.
Divagar per la columna vertebral que uneix la comarca sense trànsit i el sol amanaçant de sortir en un dia radiant alleugereixen les lleganyes.
Segurament les coses es vegin més senzilles quan el que hi ha més enllà de la feina rutlla i és el més escencial.
Amb les vacances fetes encaro els quatre darrers mesos de l'any amb il·lusions renovades. Tailàndia ha servit per aclarir idees, posar les coses (i les persones) a lloc; desconnectar de tot i veure el que realment va la pena. La distància ha tornat (o posat) el valor real a allò que em mou i ha arraconat allò que és superficial.
Em nego a que la rutina tornia a fer acte de presència i em veig capaç d'evitar-la amb mil-i-un moments diferents.
"Tens una vida, viu-la"... dons... Endavant!!!
Vitalitat, energia, pausa i silenci. Qui s'apunta a aquest viatge?
EL REFLEX: "voy a romper ventanas para que lluevan cristales"
1 comentari:
Doncs encara sense saber si les vacances han anat bé o no, almenys estic segur que un efecte han tingut, has pres algunes determinacions importants, i això no pot ser dolent, encara que impliqui canviar algunes coses.
Publica un comentari a l'entrada