27/9/08

Reflexions II

Reflexions d'un vespre de dissabte on el que menys volia era quedar-me davant l'ordinador.

"Aprendre o morir... a caminar sense necessitat de suports constats que sempre acaben per marxar... aprendre a plorar mentre m'aixeco i seguieixo caminant cap endavant... mirar enrere i resistir, sense quedar atrapada ni sortir corrent.... i si caic mil cops, aixecar-me'n mil més... per més que costi"

*Cercant fulls que no hi hagi escrit un ? sinó un SI


EL REFLEX: "Como una niña perdida en un desierto de cristal"

24/9/08

El Blues de la generación perdida

Idees... potser pensaments posats en altres ments...



Dices que yo
No tengo casi nada en la cabeza
Me miras, me juzgas, me condenas
¿Qué importa mi opinión?
Dices que yo
No he combatido en un millón de guerras
Que me da igual la voz de la experiencia
Dices que yo
Me dices que yo

Dices que sólo soy una veleta
A la que el viento se lleva sin querer
Dices que sólo soy una cometa
Que se eleva y que un día va a caer

Dices que yo
A veces te resulto incomprensible
Mitad vulgar, mitad un ser sensible
Dices que yo
Dices que yo
Escribo solamente tonterías
El blues de una generación perdida
Dices que yo
Me dices que yo

Dices que sólo soy una veleta
A la que el viento se lleva sin querer
Dices que sólo soy una cometa
Que se eleva y que un día va a caer

Si yo pudiera me llevaría la tristeza
De tu cabeza, de tu cabeza

Dices que me pierdo a cada instante
Que el futuro está en el aire y mi vida del revés
Ya sé que siempre dices lo que piensas
Por eso siempre escucharé aunque me duela


20/9/08

Fins aviat


Avui l'entrada va dedicada a unes persones de qui m'allunyo una miqueta durant dos anys per necessitat, amb qui em retrobaré de tan en tan i amb qui espero no perdre mai la màgia.
Les circumstàncies van voler que compartíssim tardes de divendres, que les marqués com a intocables... junts, entre conversa i conversa, he anat creixent, aprenent lliçons que ningú pot trobar en un llibre.

Primer va ser un el que es va mostrar proper, transparent, i em va prometre (amb una mirada) que mai caminaria sola; ara sé que tot i no veure'ns gaire, és una xarxa de seguretat.

Amb els dies vaig canviar de "confident", era "l'altre", el diferent, no obstant m'ha dibuixat un munt de paisatges entre silencis, un grapat de tonalitats en una paleta translúcida. I és a ell a qui avui per avui trobaré més a faltar, perquè tot i fer-se el sord, ser apàtic en certs moments, quan vol, deixa veure la llum que duu dins; perquè li dec el canvi de rumb, els ànims en moments grisos i els riures en hores tontes.
Qui es picarà amb mi en una tarda fosca? Amb la seva ironia el temps ha passat més ràpid! Si algú s'arriba a apostar amb mi que l'intentaria entendre segur que perdo i en canvi avui m'interrogo cada cop que intueixo que algo no rutlla. Ara ja trobo a faltar les tardes, demà les reviuré.

Fins la propera!


EL REFLEX: "los pararrayos no sirven cuando hay tormentas dentro de mi"

12/9/08

París, Disney


Dues parades i... arribem al món màgic, Disney. Únic i imprescindible: deixar-se portar. Oblidar per unes hores la rutina, els estudis, les preocupacions i treure el nen que portem dins... córrer darrera cada personatge per una fotografia i no pensar que un està fent el ridícul... va ser GENIAL! Redescobrir el món dels dibuixos animats sense la innocència dels més petits (que tenen por en perquè creuen que el ninot s'ha escapat de la televisió) però amb la il·lusió que els fa brillar els ulls, aquest va ser el dia a Disney. Riures, cues, atraccions, i un regust de dolçor i nostàlgia en sortir... calia tocar de peus a terra, en Peter Pan es quedava allà. París: una ciutat que respira cultura, diversitat i romanticisme t'ho miris com t'ho miris. Des del Louvre fins a la Torre Eiffel passant per Notre Dame, Momatre i la riba del Sena, em va agradar! Avui, i sobretot la setmana que ve és el començament de nou, el módul, els horaris i camins que es distancien (només una mica eee), no obstant: SEMPRE ENS QUEDARÀ PARÍS!!! Laura, 1000 abraçades de l'Igor;) per acompanyarme en aquesta curta però irrepetible aventura.

EL REFLEX:
"Sempre hi ha un món on perdre's, un tu on trobar-se"

8/9/08

Ciutats de pas


La pròxima...PARÍS. Demà a aquesta hora ja trepitjaré la Ciutat de la Llum, una nova aventura en aquest any “estrany”.

Un munt d’idees, de sensacions per viure

EL REFLEX: “Planeando la estrategia para un si”