27/9/08

Reflexions II

Reflexions d'un vespre de dissabte on el que menys volia era quedar-me davant l'ordinador.

"Aprendre o morir... a caminar sense necessitat de suports constats que sempre acaben per marxar... aprendre a plorar mentre m'aixeco i seguieixo caminant cap endavant... mirar enrere i resistir, sense quedar atrapada ni sortir corrent.... i si caic mil cops, aixecar-me'n mil més... per més que costi"

*Cercant fulls que no hi hagi escrit un ? sinó un SI


EL REFLEX: "Como una niña perdida en un desierto de cristal"