22/5/11

Gir de 180 º



Hi ha moments en què la vida et sorprèn i igual que de tan en tan et fot dos òsties que et deixen mig estabornit a terra altres vegades et demostra el perquè val la pena continuar lluitant dia a dia, aixecan-te i tornant a reemprendre de nou el camí.
Escric sobre l'ARA!

De sobte em trobo "encadenada" indefinidament a una feina d'allò que he estudiat... en les èpoques que corren quina notícia podria sonar millor? -alguns dels qui passeu per aquí també en coneixeu els "pros", tot i que avui no els esmentaré-.

I una mà a la cintura que no m'espanta, uns ulls que no defujo i que, tot i fer-me por sé que vull que surti bé. Companyia que frena el rellotge i que fa que els dies variin segons la seva presència... No vull quedar-me amb les ganes d'intentar-ho.

I desde la llunyania qui encoratja, qui és capaç de fer reflexionar, qui s'il·lusiona amb notícies alienes i qui demostra que els quilómetres només són unitats físiques perquè realment... està tan a la vora...!!


Fins la propera


EL REFLEX: "sentir passió per alguna cosa és sentir-se viu"

14/5/11

Te hago una confidencia...


*Que hago promesas e intento cumplir las que hice.

*Que escribo lo que pienso, a veces de ello hago una historia y mezclo realidad con ficcion y... que tengo guardados escritos de antaño.

*Que detesto el silencio cuando no entiendo el lenguaje de una mirada, de lo contrario... me gusta disfrutarlo.

*Que no he fumado , pero respeto que lo hagan, que debe ser regulada en los lugares públicos, no prohibirlo.

*Que tengo vocación de suicida, pero nuca lo puse en practica, cosa que no descarto.

*Que a veces miro tele basura,…

* Que me da miedo perder la familia, todo y que a veces la mandarías a tomar por saco.

*Que me perdería, si supiera que no arruinaría otras vidas.

*Que no soy fiel a mi felicidad aunque intente buscarla

*Que mentir se me da mal, antes no respondo.

* Que he llorado, y a veces a solas,… pero sin dejar de ser mujer.

* Que no tengo dinero suficiente para regalarlo, pero consigo tenerlo a tiempo para ir subsistiendo..

*Que si alguna vez me pierdo... no me busqueis ni en Donosti ni en Senegal... porque entonces sería fácil encontrarme.

* Que disfruto cuando cocino, no me gusta la plancha, pero no me da miedo hacer mis labores cuando es necesario.

* Que no soy colérica, mido poco mis primitivos impulsos, que se pedir perdón, y asumirlo.

* Que odio las mentiras y la hipocresia

*Que no me preocupa la moda.

* Que me encanta el teatro, todo y que ahora voy poco.

*Que no practico deporte, solo nado, pero me encanta el baloncesto

*Que me gusta conversar con amigos durante horas.

*Que me encanta el mar, desde las rocas o la arena, viendo un atardecer con pocas palabras pero alguien al lado (un buen compañero de viaje que espero no tarde en llegar).

*Que tengo cinco angelitos y qe por ellos... TODO.

*Que desconfio de la gente de buenas a primeras (demasiadas ostias por el camino) pero si lo hago... no dudo.

*Que a menudo me pierde decir demasiados tacos, pero quien me conoce sabe que no soy grosera.

*Que es difícil que me encuentres en una discoteca a las 6 de la mañana, sin embargo puedes buscarme dando vueltas al destino del próximo viaje.

*Que entre mis objetos de cabecera no puede faltar un reproductor de música, un bolígrafo, una libreta ni algo para leer.

*Que no quiero llegar a vieja sin estar entera, y en amante compañía

*Que la felicidad esta por llegar, y que sueño por llegar en Paz.


Avui entrada en idioma poc habitual però el sentit és el mateix.


EL REFLEX: "dile a quien mueve los hilos que hoy no cuente conmigo..."

8/5/11

Els personatges de "La meva vida"


De sobte em trobo enmig de la conversa i em plantejo el “per què no?” de presentar-te els protagonistes d’aquesta sèrie anomenada “La meva vida” i ho acabo fent sense pensar.

Poc a poc, sense presses, crec fer-ho pel simple motiu que si n’ets espectador et serà més fàcil seguir-la i si, pel contrari, un cop vistos uns quants episodis decideixes entrar a l’elenc actoral és necessari que saber-ne noms i rols. Més enllà dels genèrics “família”, “amics” i “companys de feina” n’hi ha que desenvolupen un paper important, és més, essencials per seguir endavant, sense ells res seria igual i el capítol diari té un desenllaç diferent segons els seus moviments. Cada un amb el seu rol, alguns que fan aparicions més esporàdiques, d’altres que compateixen pels minuts de protagonisme però al cap i a la fi ells són l’ànima de tot. Més endavant segurament també toqui fer les presentacions de la veu en off, aquell fantasma que ronda pel plató, és d’un actor que va decidir marxar abans que l’escena es rodés tot i que va deixar petjada pels seus assajos; i també tocarà el torn a les localitzacions habituals del set de rodatge, racons inóspits de la geografia on perdre’s per fer més amè el serial i d’altres més habituals en el dia a dia on no diries mai que allà estigués passant quelcom interessant.

Poc a poc et vaig presentant els protagonistes, poc a poc em sento més jo.




Fins la propera!!


EL REFLEX: "cuando creo en algo nunca veo la pared"

6/5/11

Assolir objectius


"Passejant" per posts antics em retrobo amb fotos de Turín (subcampionat de la Uleb Cup en l'època daurada del bàsquet gironí) i no puc evitar tornar a viure aquelles sensacions... i extrapolar-les al dia a dia...

Aconseguir objectius marcats o inesperats, treballar-s'ho i veure les recompenses... un merescut premi! i si a més un entorn els fa seus encara brilla més allò pel que s'ha lluitat, on s'han posat esperances, ganes i hores...

... aprofito aquesta reflexió això quan m'imagino juny amb les llistes penjades a la xarxa i veient que indiquen nova destinació, amb qui ha confiat en una il·lusió a l'altre cantó del telèfon i convocant un sopar per celebrar-ho plegats abans de mesos d'absència...

Que la sort ens acompanyi!!!!

Fins la propera

EL REFLEX: "sueño con robarle un instante al tiempo"