Hi ha moments en què la vida et sorprèn i igual que de tan en tan et fot dos òsties que et deixen mig estabornit a terra altres vegades et demostra el perquè val la pena continuar lluitant dia a dia, aixecan-te i tornant a reemprendre de nou el camí.
Escric sobre l'ARA!
De sobte em trobo "encadenada" indefinidament a una feina d'allò que he estudiat... en les èpoques que corren quina notícia podria sonar millor? -alguns dels qui passeu per aquí també en coneixeu els "pros", tot i que avui no els esmentaré-.
I una mà a la cintura que no m'espanta, uns ulls que no defujo i que, tot i fer-me por sé que vull que surti bé. Companyia que frena el rellotge i que fa que els dies variin segons la seva presència... No vull quedar-me amb les ganes d'intentar-ho.
I desde la llunyania qui encoratja, qui és capaç de fer reflexionar, qui s'il·lusiona amb notícies alienes i qui demostra que els quilómetres només són unitats físiques perquè realment... està tan a la vora...!!
Fins la propera
EL REFLEX: "sentir passió per alguna cosa és sentir-se viu"
1 comentari:
Judith! M'alegro molt d'aquest gir de 180º a la teva vida. Tal i com ho expliques, sona molt bé. M'ha agradat molt la forma en què descrius la presència de la parella en la teva vida. Ha de ser això, hauria de ser així. Espero que puguis seguir aquest camí que ja has encetat. Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada