23/10/11

Diumenge al matí


I gairebé sense ser-ne conscient em planto a diumenge al matí, una altra setmana passada al calendari i el fred que ja es comença a apoderar de les hores...
Tinc ganes de divendres, on no m'importarà mirar el rellotge, hi haurà dies de desconnexió, de vacances, de Fires... temps per deambular per la devesa entre música i atraccions, per fer la volta de rigor a la Rambla i deixar-se endur per la marea de gent a les paradetes... tardor, olor de castanyes, fred vora al riu,... primera nit de barraques, dies entre setmana al barri vell, fi de festa amb castell de focs... aquest any abrigada per l'escalfor d'aquell que camina al meu cantó... això farà aquests dies molt diferents que les mateixes dates d'altres anys.

Des d'aquest post donar-vos les gràcies als amics bloggers (i els que esteu a la vora físicament) pels ànims en els moments grisos, m'ajuden a veure que no camino sola, i creiue-me, fil a l'agulla per canviar d'aires, no vull estancar-me!


Fins la propera!








EL REFLEX: "y entre dos cristales pedacitos de aquella tarde donde empezamos a soñar"

16/10/11

Post de diumenge



Som diumenge al vespre... es fa de nit a Girona. Mentre la ciutat universitària es va reomplint jo veig com s'escolen entre els dits les últimes hores del cap de setmana.
Et miro, em mires i a l'hora que em xiuxiueges un dolç "t'estimo" hi regalimo llàgrimes.
No vull tornar a la feina, a la rutina, tremolo; és la mateixa sensació dels preescolars en veure's a la porta de la guarderia. Ells ploren en sentir-se sols, jo, en no sentir-me realitzada.
No he estudiat quatre anys per acabar cobrant menys de mil euros ni notar-me ignorada i qüestionada a cada pas que faig després de l'experiència adquirida en dos anys i tres feines. Puc ser jove però no vull sentir-me culpable de voler somriure cada dia ni per tenir l'edat que tinc (cosa que incrementa la il·lusió alhora que es retallen perspectives). Reivindicava que m'havia guanyat el lloc a base d'esforç i ganes però avui no em serveix de res ni l'energia ni la vitalitat que setmanes enrere volia fer veure als altres i que m'agradaria mantenir en entrar per la porta; ans al contrari, és pensar-hi i sentir-ne buida.
Com el temporitzador d'una bomba el tic-tac del rellotge s'ha instaurat al meu cervell recordant-me que demà s'apropa i que no sé com avançarà la setmana... l'únic que sé és que necessito forces per sortir d'aquí, esmerçar-me per trobar quelcom que m'ompli i no em faci trontollar...

Tinc una vida personal que m'apassiona, que va sobre rodes i amb qui compartir els moments perduts; per això val la pena seguir endavant, cercant nous horitzons.


Fins la propera



EL REFLEX:  "te miro a los ojos y no me sale la voz"

9/10/11

Post de tardor


-.- Per fi ha arribat  la fresqueta del matí en treure el braç per sota els llençols ... -.-

-.- Passejant mentre notes la tramuntana que intenta fer més petits els teus passos ... -.-

-.- Olor de sal, moments de "parada tècnica" -.-

-.- Despertar i saber que no has de fer cas al rellotge és un privilegi que només em puc permetre pocs dies a l'any -.-

-.- Sé que integrar-se porta temps ... però sempre hi ha qui ho fa fàcil! -.-

-.- Observar aquell que em fa feliç disfrutar amb els meus... em fa estar satisfeta de tot! -.-

-.- Tinc ganes de caminar per les Deveses tot notant el crick-creck de les fulles sota els peus -.-




EL REFLEX: "I callat sé que saps que amb tu sóc de veritat"