I gairebé sense ser-ne conscient em planto a diumenge al matí, una altra setmana passada al calendari i el fred que ja es comença a apoderar de les hores...
Tinc ganes de divendres, on no m'importarà mirar el rellotge, hi haurà dies de desconnexió, de vacances, de Fires... temps per deambular per la devesa entre música i atraccions, per fer la volta de rigor a la Rambla i deixar-se endur per la marea de gent a les paradetes... tardor, olor de castanyes, fred vora al riu,... primera nit de barraques, dies entre setmana al barri vell, fi de festa amb castell de focs... aquest any abrigada per l'escalfor d'aquell que camina al meu cantó... això farà aquests dies molt diferents que les mateixes dates d'altres anys.
Des d'aquest post donar-vos les gràcies als amics bloggers (i els que esteu a la vora físicament) pels ànims en els moments grisos, m'ajuden a veure que no camino sola, i creiue-me, fil a l'agulla per canviar d'aires, no vull estancar-me!
EL REFLEX: "y entre dos cristales pedacitos de aquella tarde donde empezamos a soñar"
1 comentari:
No hi ha res millor per fer-se passar el fred que una bona companyia. I és que el fred que ens cala més els ossos és el de la soledat.
Publica un comentari a l'entrada