Arribem a la ciutat senyorial després de 7 hores de viatge i haver "gaudit" d'un àmpli ventall de meteorologia.
Em retribo amb un paissatge que m'ès conegut enmig de pluja i fred que conviden a resguardar-se a l'estudi i descansar per reprendre forces i continuar demà amb la ruta prevista ja que no hi ha gaires previsions de millora.
Tot i la grisor Donosti em transporta al pas amainat del temps i la companyia hi ajuda.
Les coses han canviat molt i poc alhora amb l'any que fa d'aquesta entrada i la veritat és que és positiu. Torno allà on em sento com a casa amb la "missió" complerta, orgullosa i satisfeta de conduir durant massa hores amb algú al cantó... i és que aquest cop... a la sorra de la Concha un cor quedarà dibuixat fins que la marea l'esborri...
Demà més!
EL REFLEX: "duerme la Luna en San Sebastián, oigo llover y pienso en ti"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada