Sorpresa?

Ho confesso obertament, sense pors i amb una seguretat que pot sorprendre: ESTIC ENAMORADA! I n’estic orgullosa.

Al març farà sis anys i… han passat volant! Tot va començar en un viatge d’estudis, n’havia sentit parlar però mai l’havia vista. Em va captivar la seva elegància, el saber estar, l’alegria i la discreció que desprèn, aires de normalitat que embolcalla grandesa, diversitat amb un fons tradicional… així, és per mi, aquella que m’ha captivat…DONOSTIA.

Ja podeu respirar tranquils, no he portat sis anys de vida oculta!

El “casco viejo”, Ondarreta, el monte Orgull, el Boulevart i la Bretxa; el Paseo Nuevo, Kursal, “El peine del viento” i La Concha; Gros, Antiguo, Igeldo i centro… en tots i cadascun d’ells em sento bé, llocs on embadalir-me i on empapar-me d’una ciutat que viu oberta al mar i a la gent. Txacolí, pintxos, sidra i bons peixos… l’estómac també cal portar-lo a ratlla… i fa una oloreta l’entrada de qualsevol restaurant a última hora del matí (mmmmm)

Quatre són les vegades que l’àlbum marca que hi he deambulat i espero poder-ne emmarcar més perquè no m’hi sento estranya i sempre hi ha novetats. Com a casa.

I és que sempre he dit que si mai puc triar on plantar el campament base, obviant Girona, ho faré a la ciutat que encapçala rànquings per vida cara, aquella que respira sal i vida, al bressol del grup de música que m’acompanya (en aquest precís instant sona “Cuidate”) i no em cansaré de reproduir (La Oreja).

Amb dos desitjos escrits on les onades trenquen: tornar i fer-ho de la mateixa manera que comença el text.

Amb les maletes a punt per fer el viatge de tornada a la ciutat dels Quatre Rius…

Fins la propera.

EL REFLEX: “♫Y volver a ver San Sebastián, en el siglo XXVI des de mi nave espacial… como dijo aquel genio esta vida es un sueño y soñaré ♫”