Bàsquet

Arribo a casa després d'haver presenciat un partit "patxanga" a favor del bàsquet de qualitat a Girona. Aquest era el lema per "cridar l'atenció" al públic a fi d'aconseguir la permanència a la primera línia de l'èlit d'aquest esport.
Trobo trist que havent assolit objectius esportius tinguem problemes per continuar per no haver complert amb els objectius econòmics... el Sant Josep Girona ha entrat als play-off quan a principi de temporada es creia que es lluitaria per no baixar de categoria mentre que l'Uni Girona ha entrat a places europees... i tot això corre perill de no repetir-se per l'economia... resulta espantós!
Els que avui érem al pavello de Palau tenim un sentiment comú: BÀSQUET GIRONÍ; i dic sentiment perquè és quelcom més que un esport, és passió, és patir i és alegrar-se per les victòries, és esperar octubre anhelant tornar a cridar, tornar a viure el que signifiquen les tardes a Fontajau i els matins llegint cròniques... i a dia d'avui em pregunto com la societat civil, el teixit empresarial no dóna un cop de mà i esposoritza els equips de la ciutat (la majoria d'equips de primera línia reben els suport dels pròxims).
Aquesta tarda, al cantó de figures (Marc Gasol i Víctor Sada) hi havia jugadors veterans que van fer créixer el nom de la ciutat temps enrere (Darnès, Espinosa, Colomer... entre d'altres) i d'altres d'actuals (Miqui Feliu, Edu Camós, Cesc Cabezas, Georgina Bahí., etc) així com entrenadors i gent de l'staff tècnic de la casa i que han passat per aquí (P.Martíez, A.Julbe, D.Kamenjasevik), a ells i als organitzadors (seguidors fins la medul·la) GRÀCIES pel suport i esperem que això serveixi per fer reaccionar al teixit social i perquè l'any vinent poguem seguir gaudint d'una pilota en joc, dels 24 segons i dels temps morts!!!


EL REFLEX: "És temps de ser valent, és temps de ser conscient que ens cal cor i cervell i no volem perdre a niningú en aquest camí"