Desperto. Ahir va ésser una nit intensa, de retrobaments i gresca...i noto un lleuger mal de cap en obrir els ulls (segurament fruit de l'alcohol i el tabac); suposo que dins la normalitat entren les poques ganes de pensar i el fet que el sol sigui una estufa ja a les onze del matí incrementa la sensació. Ho confesso...he somniat amb tu! I em fa revifar de cop veure que el telèfon fa pampallugues d'alerta i que indica l'arribada de dos missatges...teus (qui m'ho havia de dir) entrants a altes hores de la matinada (que vam abandonar junts entre el grup d'amics). Sense ser-ne del tot conscient et contesto..."he dormit sola aquesta nit". No se de què et sorprèn, però qui realment s'ha quedat petrificada he sigut jo en obrir el mòbil. Cert és que la sorpresa va començar pocs mesos després d'entrar a la feina (que es va acabar fa poc més d'un mes) per les teves formes (subtils, directes i molt silencioses) i va continuar fins que vaig marxar...i ahir no va ser excepció. A penes vam creuar més de tres paraules tímides de cortesia i , en canvi, des dels dos extrems de la taula, i entre tots els presents, buscava aquella mirada blava que m'absorbia i, que de tan en tant, trobava resposta en forma de somriure alhora que ens evitàvem... (jo per no posar-me de peus a la galleda -amb un mes creia haver començat a foragitar fantasmes-) i tu encara no sé perquè.
I entre aquesta indiferència controlada un adéu que demanava més i que es queda amb ganes de conversa, pujo al cotxe tenint gravat cada moment compartit... i en despertar-me dos sms que fan començar el dia amb energia i misteri.
Que no acabi!
EL REFLEX: "en la azotea jugando a los bolos el miedo y la indiferencia"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada