El dia a dia ens dóna hores cansades, de feina i estrés, de mala gana i mera rutina...
... però tot canvia si sabem treure'n allò positiu, un somriure, una trobada amb una amic/ga, la certesa de veure'ns en pocs dies, uns ulls que ens il·luminen o un gelat que es fon en tancar i obrir d'ulls.
Avui per les estones de :-), per que valen la pena (i per aquells que són capaços d'omplir el coixí amb inseguretats i sempre fan el llit... i compartir-ho).
EL REFLEX: "Con mucho que vivir i tanto que decir"
1 comentari:
Encara que les muntanyes i els glaciars es fonguin, sempre tindré un somriure per TU!
Muaaaa!
Publica un comentari a l'entrada