Tic-tac el rellotge no s'atura i a més avui ens han pres una hora... no és prou curt el cap de setmana?!!!
Visualitzo la meva ubicació actual al mapa d'un conegut servidor virtual i... passat present i futur s'alternen segons el zoom que li poso, els records i objectius tots juntets en una pantalla... res és tan lluny ni tan a prop com l'"ara".
Tic-tac tic-tac... no vull pedre més el temps però si disfrutar-lo al ritme que es mereix perquè és el tresor més preuat que tenim; ho dic després d'haver visitat un oasi de calma a pocs km de Girona. Hi ha qui malgrat poder tenir tot allò que entenem per comoditat prefereix viure en la pausa del bosc, tan sols amb el que és bàsic, fugint del garbuix i deixant-se ensisar per la lentitud, pel ritme natural...
Tic-tac, tic-tac m'esmunyo en el sabor de les maduixes i la taula estrangera del dinar d'avui... realment valen la pena les petites coses!!
Tic-tac, tic-tac necessito objectius complerts, un ara amb tasques fetes i no pendents, que el tic-tac vital marqui ritmes, dies, hores!!
*-* M'encanten les maduixes *-*
EL REFLEX: "no basta con darle cuerda y mirarlo, no esperes más a las agujas del reloj porque a ellas no les importas tu ni nadie"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada