Ja camí de tornada. Estic una mica casada però ha valgut molt la pena el circ!
Demà "la gran cita" del darrer mes, com a mínim, de ressó popular: toca votar.
Però la gran pregunta: A QUI? Els polítics de primera línia s'omplen la boca amb paraules i "panaceas" als problemes actuals vistos des d'un despatx; a dia d'avui encara em pregunto si algun ha trepitjat realment els carrers dels pobles i ciutats sense un cartell al front que indiqui qui és, perquè sinó el que dirien no estaria "políticament correcte" però "dificilment aplicable al 100 %" sinó que serien mesures d'abast real. El què passa és que sobre una tarima queda bé dir allò que una majoria vol sentir, fent demagogia de problemes que toquen els ciutadants i fent-nos creure que TOT pot canviar si surten els seus colors...
A l'altre cantó hi ha els partits petits. On van els seus vots si no aconseguiexen uns mínims? Segurament ells toquin més de peus a terra malgrat no abarquen prou massa social com per sortir al Parlement...
A poques hores perquè obrin els col·legis electorals jo segueixo sense tenir clar quina papereta posar al sobre, de moment n'envio una a la Lluna on hi ha escrit "LLIBERTAT"
EL REFLEX: "no estamos locos sabemos lo que queremos, vive la vida igual que si fuera un sueño"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada