Si et tingués cara a cara m'agradaria veure't reaccionar sense que m'evitis o marxis. Dir-te que siguis prou valent com per mirar-me a la cara i poder prendre una decisió: marxem o em deixes sortir d'aquest espiral on he entrat.
Dir-te que t'imagino al cantó i creure-ho possible només depèn de tu, això o que del contrari, toquis el dos.
Dir-te que no em serveix de res un perdó i no saber de tu en dos mesos si a la que et crec lluny o et veig com algú que només va entrar a la meva vida em retrobo amb allò que em va fascinar i ara, per sorpresa meva, encara somric.
Dir-te que tinc motius per odiar-te i no obstant quan crec començar a fer-ho tornes i esborres fets passats.
Dir-te que has aconseguit posar d'acord aquells quatre angelets que tinc per amics i malgrat tot, em sento l'advocat del diable davant d'ells mentre els seu ulls em jutgen i em tracen el que sé que hauria de ser el meu full de ruta; jo segueixo creient en tu.
Dir-te que altre cop em trobo amb un full en blanc davant mentre prenc un cafè amb les amigues de sempre i m'absento de la conversa pensant en tu. I mentre el locutor radia un quasi gol de Mesi jo t'imagino davant la televisió al bar del poble posan-te les mans al cap sense poder ni imaginar que algu en aquest precís instant t'està escrivint allò que mai et dirà, no per falta de ganes, sinó per no saber com.
EL REFLEX: "traficando con cosas que creía olvidadas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada