El perds entre silencis

M'estreno al blog d'algú a qui aprecio i de qui em sento molt (massa i tot) propera... gràcies per la sinceritat ;)

"L'has sentit entrar, caminar i aturar-se parlar amb una companya de tots. Te l'has mirat, ell t'ha contestat amb un somriure d'orella a orella i un efusiu "hola" que esperava resposta... no obstant immediatament després has abaixat la mirada i has continuat a la teva, com si no hi fós però atenta en tot moment d'on era per no girar una cantonada i topar-te'l... A dia d'avui tu ets conscient que ell ja no es pregunta el perquè de la teva actitud esquerpa ni els motius que et van fer canviar la manera de tractar-lo... suposes que deu haver desistit i que un cop més s'ha posat com a excusa l'edat per no voler mirar més enllà... Tu en canvi, et maleeixes infinitament no ésser capaç de clavar la mirada mentre li preguntes com van les coses, ni restar en silenci al seu costat escoltant el seu dia a dia... tot per por a que les teves galtes envermelleixin i/o la teva intranquil·litat et delatin mentre et perds en un ulls absorbeixen. El defuges però saps en tot moment com li va tot, com avança... te'n preocupes i preguntes a altres...

Emmudiràs i continuaràs al teu ritme perquè els silencis no facin més mal, perquè no tens ganes d'una altra història amb un mal final.... mentrestant el teu interior es discuteix entre el que és lògic i el que et ve de gust... i amb tot (sense pensar en el que podria ser i no serà) amb el teu mutisme i actitud perds algú a qui valores, a qui aprecies... per qui sents."



EL REFLEX: "siempre esperando que te diga algo más y mis sentidas palabras no quieren volar"