Diuen que quan es tanca una porta s’obre una finestra... dons espero que aquest cop sigui un enorme finestral o, com a mínim, que tingui unes vistes d’allò més idíliques...
Avui em prenc amb cert positivisme el que ahir em va fer caure pels terres... seguiré amb les frases fetes i afegeixo que "mai es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat"... quanta raó tenen aquells que la mantenen viva... sovint alguns intentem seguir el vell consell, dur-lo fins al últim instant...però l'evidència del que sembla una certesa en ulls propers ens fa volar pels núvols imaginant un futur proper planificat amb allò que se'ns ha proposat... fins que, de sobte, el dia a dia demostra que només ell juga certes cartes...
Una part d'allò previst s'acaba divendres amb la certesa que la calor de determinades persones fa que vegis menys fosc allò que ha començat essent negre, que no serà un adéu sinó un a reveure (aquest cop més fort que la vegada anterior) i que aquesta vegada... la crisi ha tocat de ple!
El castell de cartró ahir es va ensorrar... no em permetré el luxe de caure amb ell!
Tornaré a cercar el camí amb la seguretat de retrobar-lo i seguir-lo de nou ben aviat.
Fins la propera.
EL REFLEX: "Y esta vez espero que en vez de una puerta viene un ventanal muy solido, muy fuerte y con vistas al mar, con vistas al mar..."
2 comentaris:
Si cau el castell de cartes, aparta't espera que sigui a terra, recull les cartes, barreja i torna a repartir, segur que et sortirà una ma més bona.
Salut,
El germà petit del tiet cofoi
El castell de cartró ahir es va ensorrar... no em permetré el luxe de caure amb ell!
Molt bona frase. Serà per cops que m'han caigut somnis al buit dels calçons, serà per cops que han fugit volant. Un cop vaig escoltar que el que un escriu mai tindrà el mateix significat per tothom. Un escriu sobre la vida i la gent s'ho pren com a tristesa. És depèn de la persona. Depèn del moment. Quan he vist el teu comentari m'ha alegrat pensar que qualcú fora del meu entorn d'aquí l'aprecia. M'he passat pel teu blog i he llegit aquest text com podria haver llegit un altre però m'ha cridat l'atenció la imatge, tot ho he de dir, m'he bolcat a un text que a mi em sona a tots aquells pics que he caigut al terra amb les meves expectatives i il·lusions i he estat un temps a alçar-me en peu i pensar no la mateixa frase que t'he copiat a dalt però amb el mateix sentit. I, amem si és vera que cada cop que una porta es tanca s'obri una finestra, perquè estic cansada que es tanquin i permí agafaré las de villadiego i m'afanyaré obrint les meves finestres.
Publica un comentari a l'entrada