A fora plou, com cada dia marcat com a"important" al calendari últimament... les coses han canviat massa d'una setmana amb l'actual i avui faig el trajecte d'anada a Cerlà per última vegada si de feina estem parlant... reconeixeré que no he dormit a gust, que tot i haver passat per una situació semblant sis mesos enrera sóc incapaç de saber dir adéu sense que la nostàlgia i la por a trencar lligams em facin un nus a l'estómac. El rellotge indica que haig d'agafar el parauigües i marxar...
Són les 16:20, he arribat i he tancat la porta amb l'esperança que algun dia es torni a obrir, ja sigui per tornar o per gaudir dels amics que he fet. Aquest cop no ha sigut com l'altre, anímicament millor, personalment pitjor (perquè no em ve gens de gust dir adéu). El temps compartit fa que calin més fons gestos, paraules... Em quedo sense elles quan penso en moments, dies... sé que el que avui perdo demà ho recuperaré com a lliçons. Reescric el que vaig escriure el dia 14/12/09... no sé què puc afegir!! Un plaer haver compartit instants, els trobare a faltar (amb els seus protagonistes).
Una abraçada.
EL REFLEX: "ya nada volverá a ser como antes"
1 comentari:
Les portes es tanquen però el que queda dins sempre deixa en nosaltres records que encara que marxem ens acompanyen anem on anem...
Publica un comentari a l'entrada