Natasha

M'ha visitat inesperadament, ella és així... improvisa, es mou amb el vent i tant la puc trobar al meu cantó observant-me com a mil quilòmetres de mi. Quan menys ho espero, normalment de fosc, es presenta sense avisar i fins que no m'ha explicat tot allò que li balla pel cap no marxa... però no li retrauré, m'encanta veure-la, picar-nos per qualsevol cosa... i si tarda massa en tornar, ja l'enyoro.
D'ella admiro el que es guiï pel cor, s'ho pensa dues vegades, i es deixa portar. No té por de les conseqüències, si ho creu, actua. El que és blanc és blanc i el negre és negre, mai matisos....diu el que pensa sense embuts, com ho sent, només paraules... és decidida i clara.
Els amics són el més important i el seu principal suport (estiguin a dos minuts de casa o a quatre hores).... sempre amb un somriure sincer als llavis...
Ella és generosa, sap escoltar, sap donar consell, sap compartir amb les persones que realment importen tot allò que te, tot allò que sent.
La paraula és el seu canal de comunicació, allà on moltes vegades entre línies es llegeix molt més del que diu el text en si, on moltes vegades el significat es troba més enllà d'un simple full de paper.

* mar endins o en terra ferma ;)

EL REFLEX: "Siempre atrapada en una canción"