Amb una mica de retard però no amb menys coses a dir arriba el primer post de l'any.
L'anterior el vaig acomiadar sense la típica entrada "resum de l'any" ni "la llista de nous propòsits" i és que per resum què millor que repassar els posts escrits i per "propósits" fer el mateix però en visió futurista... diuen que sóc transparent i, per més que costi reconèixer-ho, tenen raò.
Tinc la vista posada en la propera parada al calendari laboral, per mi, la setmana a cavall entre gener i febrer. Hi ha ganes de desconnectar de la rutina i reprendre forces.
Durant les darreres setmanes, i com a colofó de sensacions, he sabut posar "nom" al meu estat professional: estic de passada. De passada en un lloc on ni em sento realitzada ni valorada, on sembla que pesi més l'edat que l'experiència, on disfruto i em recreo en els bons moments i mirades de complicitat (deu ser per l'escassetat d'aquestes estones), on no sé fins quan, però sé que en vull sortir, perquè a partir d'aquest moment sé que el meu rostre la tarda de l'últim dia de la setmana de festa, canviarà. Amb tot això escric i dic en veu alta el que un entorn proper ja fa setmanes que coneix (i lamento si arriba a vistes dels meus superiors, tot i que potser així algú entendrà més coses): busco nou destí!
Emprenem el nou any amb energies igual de (des)carregades que el passat tot i la sensació que segueixo sumant per més d'un(a).
Tinc ganes de gaudir, de saltar, plorar, riure, viatjar, descansar, compartir, evadir-me de tot... VIURE!
Una abraçada i fins la propera.
EL REFLEX: " sé que la vida em va xuclant la vida per un sou, tot i així sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç"
