Entrada breu, us trasllado a
http://dietaridunaemancipacio.blogspot.com.es/ un nou racó on també podeu trobar-me, segueix essent reflexes de realitat.
Fins la propera!
EL REFLEX: "nunca el tiempo es perdido"
18/3/12
10/3/12
Post positiu
Després de massa dies sense escriure ni una sola ratlla, torno al blog amb una idea molt clara.
HE DECIDIT no queixar-me dels mals rollos a la feina, intentar que tota la resta passi per davant del què hauria de ser un "efecte secundàri" de treballar. No vull fer d'una miniatura el centre del meu univers i que, encara menys, això faci que em converteixi en una roca carregosa per aquells que fan de la meva vida, un camí plàcid.
Ni d'això ni de cap assumpte "transcendental" en el dia a dia... perquè l'únic que fa, és omplir temps en què podria estar gaudint, de la mateixa manera que omple el cap del qui rep la "queixa" i que, segurament, amablement, aguanta el ruixat.
I és que tinc la sort de veure els dies blaus, amb un cel clar gràcies a la tramuntana (amb algun núvol de tan en quan),...
... amb la certesa que com ens agafem les coses NOMÉS DEPÈN DE MI/TU
EL REFLEX: "no nos van a decir como tenemos que vivir"
2/2/12
Diari de viatge Donosti III
De nou a l'apartament toca penjar fotos i recordar moments viscuts.
Encarem l'últim tram del viatge, el més feixuc, la tornada. És moment de fer el sopar, començar a organitzar la maleta i no serà fins demà, després de llegir com està el país, que decidirem com encarem la carretera.
Del dia d'avui molt a comentar i a retenir. Ens llevem amb un paissatge enferinat i el cel que ens declara nevada indefinida, cosa que ens fa replentejar tot el que teníem previst. Decidim descartar l'Eureka Zientzia Museoa (museu de la ciència) i gaudir d'un matí de passeig per una Donosti nevada com poques vegades passa a recomenació de la Mar y Mar, la millor amfitriona que podíem trobar. La veritat és que la elecció és boníssima! Continuem per un dinar a A fuego negro, degustació de sabors nous i tradicionals amb textures inverosímils. Un plaer sense cap mena de dubte (el preu és adecuat al servei ofert). El local és diferent a les tavernes, modern, i el tracte una passada!
Tornem a mirar al cel i el termòmetre i decidim que el millor per prevenir és tornar de dia a Igeldo (200 mentres amb gel poden ser complicats) i assegurar la jugada. Per això, amb l'estòmac ple, la Concha ja sense neu però amb els carrers blancs, ens enfundem el banyador i ens submargim a les aigües termals de la Perla amb l'estona suficient com per ser a les sis al què durnt tres dies és casa nosatra.
*Acabo el post bastant més tard del que l'he començat, empapada de notícies i, ho confesso, amb una por a la tornada molt considerable. Estic del fred siberià fins molt amunt.
FINS AVIAT
EL REFLEX: "volveré junto a ti"
Encarem l'últim tram del viatge, el més feixuc, la tornada. És moment de fer el sopar, començar a organitzar la maleta i no serà fins demà, després de llegir com està el país, que decidirem com encarem la carretera.
Del dia d'avui molt a comentar i a retenir. Ens llevem amb un paissatge enferinat i el cel que ens declara nevada indefinida, cosa que ens fa replentejar tot el que teníem previst. Decidim descartar l'Eureka Zientzia Museoa (museu de la ciència) i gaudir d'un matí de passeig per una Donosti nevada com poques vegades passa a recomenació de la Mar y Mar, la millor amfitriona que podíem trobar. La veritat és que la elecció és boníssima! Continuem per un dinar a A fuego negro, degustació de sabors nous i tradicionals amb textures inverosímils. Un plaer sense cap mena de dubte (el preu és adecuat al servei ofert). El local és diferent a les tavernes, modern, i el tracte una passada!
Tornem a mirar al cel i el termòmetre i decidim que el millor per prevenir és tornar de dia a Igeldo (200 mentres amb gel poden ser complicats) i assegurar la jugada. Per això, amb l'estòmac ple, la Concha ja sense neu però amb els carrers blancs, ens enfundem el banyador i ens submargim a les aigües termals de la Perla amb l'estona suficient com per ser a les sis al què durnt tres dies és casa nosatra.
*Acabo el post bastant més tard del que l'he començat, empapada de notícies i, ho confesso, amb una por a la tornada molt considerable. Estic del fred siberià fins molt amunt.
FINS AVIAT
EL REFLEX: "volveré junto a ti"
1/2/12
Diari de viatge Donosti II
De tornada a l'apartament i després de gaudir d'uns bons pintxos toca fer revista al dia.
Hem recorregut Orio, Zarautz, Getaria, Zumaia i Hondarribia sota la pluja i el que comporta: veure allò bàsic, enfundar-nos abric i gorro i fer-se l'orni davant la sensció d'un nas glaçat.
Mirem al cel i està gris, amb un clima siberià i l'ona de fred que invadeix Catalunya també fa estralls al nord. Esparem que es comporti i no faci variar els plans just a l'equador d'aquests dies de desconnexió. Del contrari gaudirem del paissatge i les provisions que ja tenim a l'armari.
Al mal temps... ganes i a disfrutar.
Fins demà!
EL REFLEX: "tus ojos azules son mi religión"
31/1/12
Diari de viatge Donosti I
Arribem a la ciutat senyorial després de 7 hores de viatge i haver "gaudit" d'un àmpli ventall de meteorologia.
Em retribo amb un paissatge que m'ès conegut enmig de pluja i fred que conviden a resguardar-se a l'estudi i descansar per reprendre forces i continuar demà amb la ruta prevista ja que no hi ha gaires previsions de millora.
Tot i la grisor Donosti em transporta al pas amainat del temps i la companyia hi ajuda.
Les coses han canviat molt i poc alhora amb l'any que fa d'aquesta entrada i la veritat és que és positiu. Torno allà on em sento com a casa amb la "missió" complerta, orgullosa i satisfeta de conduir durant massa hores amb algú al cantó... i és que aquest cop... a la sorra de la Concha un cor quedarà dibuixat fins que la marea l'esborri...
Demà més!
EL REFLEX: "duerme la Luna en San Sebastián, oigo llover y pienso en ti"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)