10/3/12

Post positiu

Després de massa dies sense escriure ni una sola ratlla, torno al blog amb una idea molt clara.

HE DECIDIT no queixar-me dels mals rollos a la feina, intentar que tota la resta passi per davant del què hauria de ser un "efecte secundàri" de treballar. No vull fer d'una miniatura el centre del meu univers i que, encara menys, això faci que em converteixi en una roca carregosa per aquells que fan de la meva vida, un camí plàcid.
Ni d'això ni de cap assumpte "transcendental" en el dia a dia... perquè l'únic que fa, és omplir temps en què podria estar gaudint, de la mateixa manera que omple el cap del qui rep la "queixa" i que, segurament, amablement, aguanta el ruixat.

I és que tinc la sort de veure els dies blaus, amb un cel clar gràcies a la tramuntana (amb algun núvol de tan en quan),...
... amb la certesa que com ens agafem les coses NOMÉS DEPÈN DE MI/TU






EL REFLEX: "no nos van a decir como tenemos que vivir"

2 comentaris:

Sergi ha dit...

La feina, mentre en tinguis, ha de ser el menor dels teus problemes. Les coses importants comencen quan abandones aquelles quatre parets. I sobretot, sobretot, un cop fora, els mals rotllos es queden dins. Sembla un tòpic, però t'asseguro que jo ho he aconseguit. Hi sortiràs guanyant, de veritat.

Yáiza ha dit...

M'alegro de la teva resolució, però alhora penso que "no parlar" dels problemes no vol dir que no hi siguin o que no t'amoïnin! Procura no menjar-t'ho tu tota sola, si els problemes hi segueixen sent.

I per la resta... doncs au, que em sembla molt bé! A gaudir, que són quatre dies!