De nou a l'apartament toca penjar fotos i recordar moments viscuts.
Encarem l'últim tram del viatge, el més feixuc, la tornada. És moment de fer el sopar, començar a organitzar la maleta i no serà fins demà, després de llegir com està el país, que decidirem com encarem la carretera.
Del dia d'avui molt a comentar i a retenir. Ens llevem amb un paissatge enferinat i el cel que ens declara nevada indefinida, cosa que ens fa replentejar tot el que teníem previst. Decidim descartar l'Eureka Zientzia Museoa (museu de la ciència) i gaudir d'un matí de passeig per una Donosti nevada com poques vegades passa a recomenació de la Mar y Mar, la millor amfitriona que podíem trobar. La veritat és que la elecció és boníssima! Continuem per un dinar a A fuego negro, degustació de sabors nous i tradicionals amb textures inverosímils. Un plaer sense cap mena de dubte (el preu és adecuat al servei ofert). El local és diferent a les tavernes, modern, i el tracte una passada!
Tornem a mirar al cel i el termòmetre i decidim que el millor per prevenir és tornar de dia a Igeldo (200 mentres amb gel poden ser complicats) i assegurar la jugada. Per això, amb l'estòmac ple, la Concha ja sense neu però amb els carrers blancs, ens enfundem el banyador i ens submargim a les aigües termals de la Perla amb l'estona suficient com per ser a les sis al què durnt tres dies és casa nosatra.
*Acabo el post bastant més tard del que l'he començat, empapada de notícies i, ho confesso, amb una por a la tornada molt considerable. Estic del fred siberià fins molt amunt.
FINS AVIAT
EL REFLEX: "volveré junto a ti"
1/2/12
Diari de viatge Donosti II
De tornada a l'apartament i després de gaudir d'uns bons pintxos toca fer revista al dia.
Hem recorregut Orio, Zarautz, Getaria, Zumaia i Hondarribia sota la pluja i el que comporta: veure allò bàsic, enfundar-nos abric i gorro i fer-se l'orni davant la sensció d'un nas glaçat.
Mirem al cel i està gris, amb un clima siberià i l'ona de fred que invadeix Catalunya també fa estralls al nord. Esparem que es comporti i no faci variar els plans just a l'equador d'aquests dies de desconnexió. Del contrari gaudirem del paissatge i les provisions que ja tenim a l'armari.
Al mal temps... ganes i a disfrutar.
Fins demà!
EL REFLEX: "tus ojos azules son mi religión"
31/1/12
Diari de viatge Donosti I
Arribem a la ciutat senyorial després de 7 hores de viatge i haver "gaudit" d'un àmpli ventall de meteorologia.
Em retribo amb un paissatge que m'ès conegut enmig de pluja i fred que conviden a resguardar-se a l'estudi i descansar per reprendre forces i continuar demà amb la ruta prevista ja que no hi ha gaires previsions de millora.
Tot i la grisor Donosti em transporta al pas amainat del temps i la companyia hi ajuda.
Les coses han canviat molt i poc alhora amb l'any que fa d'aquesta entrada i la veritat és que és positiu. Torno allà on em sento com a casa amb la "missió" complerta, orgullosa i satisfeta de conduir durant massa hores amb algú al cantó... i és que aquest cop... a la sorra de la Concha un cor quedarà dibuixat fins que la marea l'esborri...
Demà més!
EL REFLEX: "duerme la Luna en San Sebastián, oigo llover y pienso en ti"
7/1/12
El primer de l'any
Amb una mica de retard però no amb menys coses a dir arriba el primer post de l'any.
L'anterior el vaig acomiadar sense la típica entrada "resum de l'any" ni "la llista de nous propòsits" i és que per resum què millor que repassar els posts escrits i per "propósits" fer el mateix però en visió futurista... diuen que sóc transparent i, per més que costi reconèixer-ho, tenen raò.
Tinc la vista posada en la propera parada al calendari laboral, per mi, la setmana a cavall entre gener i febrer. Hi ha ganes de desconnectar de la rutina i reprendre forces.
Durant les darreres setmanes, i com a colofó de sensacions, he sabut posar "nom" al meu estat professional: estic de passada. De passada en un lloc on ni em sento realitzada ni valorada, on sembla que pesi més l'edat que l'experiència, on disfruto i em recreo en els bons moments i mirades de complicitat (deu ser per l'escassetat d'aquestes estones), on no sé fins quan, però sé que en vull sortir, perquè a partir d'aquest moment sé que el meu rostre la tarda de l'últim dia de la setmana de festa, canviarà. Amb tot això escric i dic en veu alta el que un entorn proper ja fa setmanes que coneix (i lamento si arriba a vistes dels meus superiors, tot i que potser així algú entendrà més coses): busco nou destí!
Emprenem el nou any amb energies igual de (des)carregades que el passat tot i la sensació que segueixo sumant per més d'un(a).
Tinc ganes de gaudir, de saltar, plorar, riure, viatjar, descansar, compartir, evadir-me de tot... VIURE!
Una abraçada i fins la propera.
EL REFLEX: " sé que la vida em va xuclant la vida per un sou, tot i així sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç"
23/12/11
Bon Nadal
A escasses hores perquè les taules es comencin a omplir de menjar i il·lusions només espero que gaudiu d'aquestes dates, que ens deixem endur per uns moments per la màgia que desprèn aquell arbre il·luminat, el Tió en mans del més menut o els retrobaments amb qui fa massa que no veiem.
Que el temps s'aturi per una estona!
Des d'aquestes línies: BONES FESTES!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)