*Escrit el dia 1/1/11 en la llibreta de viatge
Em trasllado davant d’una pantalla en blanc després d’una nit de menjar, beure i jocs de taula…
El cap i el refredat fan de les seves: poca claredat d’idees i manca de son mentre les meves companyes d’aventures segueixen fent companyia a morfeu…
Si ahir tocava fer balanç avui toca agafar forces i creuar els dits perquè allò que guarden els dotze grans de raïm es compleixi en l’any que comencem.
Vaig alçar la copa i vam brindar, jo ho vaig fer perquè tot surti com espero, per sumar sense restar, per somriure sense haver de plorar… suposo que el que amagava el gest era un seguit d’utopies… però… i perquè no?
Ahir en tocar les 12 el món semblava paralitzar-se mentre celebràvem que estàvem junts per inaugurar un nou any, el pas del temps… i és que caminar té això, incongruències constants.
Una abraçada i fins la propera
EL REFLEX: “las cosas pasan muy deprisa y los recuerdos tan lentos…”
El cap i el refredat fan de les seves: poca claredat d’idees i manca de son mentre les meves companyes d’aventures segueixen fent companyia a morfeu…
Si ahir tocava fer balanç avui toca agafar forces i creuar els dits perquè allò que guarden els dotze grans de raïm es compleixi en l’any que comencem.
Vaig alçar la copa i vam brindar, jo ho vaig fer perquè tot surti com espero, per sumar sense restar, per somriure sense haver de plorar… suposo que el que amagava el gest era un seguit d’utopies… però… i perquè no?
Ahir en tocar les 12 el món semblava paralitzar-se mentre celebràvem que estàvem junts per inaugurar un nou any, el pas del temps… i és que caminar té això, incongruències constants.
Una abraçada i fins la propera
EL REFLEX: “las cosas pasan muy deprisa y los recuerdos tan lentos…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada