Text dedicat a algú amb qui la distància sembla trencar els tòpics... sé que ets fort i que d'aquesta te'n surts (¡jamás dudaré de ti! te lo has ganado)
Obres els ulls, no has passat una bona nit però tot i així has pres una decisó: no pensar-hi més. Deixar que entre el temps i la claredat que pugui proporcionar la ajudin a que deixis de torturar-te, que el teu cos freni una miqueta i no pagui els excesos del teu Cervell..
Has decidit però a l’hora saps que és complicat, te l’estimes i això és el que més pesa… la balança hi ha moments que es decanta, i malgrat tot, a tu no se’t passa pel cap defellir… ets un lluitador nat!
De vegades cal frenar l’energia que portem, mirar un cantó i a l’altre, a l’horitzó… i poc a poc posar-nos de nou a caminar… a pas lent però amb les idees clares. El temps no et vencerà!
Un abrazo enorme!!!
1 comentari:
Muchisimas gracias... creo, sinceramente, que me puedo dar por aludido. Me encanta como lo has plasmado, me anima a seguir, que es lo que quiero, continuar con la historia más bonita que jamás he vivido, pero que en ocasiones se hace difícil... Pero los obstáculos están para superarlos!! :-)
Besosssss
Publica un comentari a l'entrada