Canvi d'any

A menys de 48 hores pel canvi d'any i després de quelcom que em fes canviar de "xip" em planto davant una pantalla en blanc amb intenció de passar revista als últims dotze mesos... com ahir preguntaven a la TV "ha sigut bo o dolent aquest 2010?" dons jo respondria que depèn l'època en que l'analitzo, dir que dolent seria injust, de moment conservo allò que ens fa viure (salut, amics, familia i feina) però dir que ha sigut bo sense argumentar els "pros" també seria enganyar-me, perquè en trobar-te enmig de dies grisos, rutinaris i on les coses no rutllen vols tirar-ho tot per la borda.

Segurament aquest 2010 el recordaré per...

... un "fins aviat" al juny que em va costar pair, persones que van deixar petjada i a qui, a dia d'avui, encara mantinc per poder-los dir que, de tant en tant, m'encanta retrobar-m'hi.

... per l'arribada d'algu inesperat a la familia al maig, aquell que avui fa les delicies d'uns pares cofois, uns avis que es desfan en tendresa i un tiet que encara no s'acaba de creure que allò que té entre mans té vida.

... per la dedicació a temps complert a la feina, els estudis queden una miqueta lluny.

... per l'aparició de tres persones (en especial) que han condicionat la manera de moure'm. Ella amb qui comparteixo piscines entre confessions (ara això seria més complicat sense tu!). Ell, qui des del passat té el poder de sorprendre'm -i fer-me somriure-i a qui li costa massa el cara a cara (no temis, al cap i a la fi cadascú va jugar les seves cartes!). I ell, que va aparèixer una nit de juliol i tal com va arribar va marxar, deixant pendent una carta i la certesa que podia ser real.

... per tres escapades: València, Bèlgica i Roma. En cada una he après coses diferents.

I, evidentment, passarà com un any més, on el que més m'importa és que els que tinc a la vora són el millor que em podia passar. Compartir somriures còmplices en entendre'ns sense dir res, saber amb un "hola" escrit que qui tinc a l'altra cantó de la pantalla no passa per un moment dolç, mirar-nos als ulls i saber que no necessito gaire més per estar bé...

A aquest 2011 ja sabeu què li demano... (o no?¿) amb cada gra de raïm que demà em mengi hi haurà quelcom en què posar energies...

A tots FELIÇ ANY NOU!!!!

EL REFLEX: "és més important fer el camí feliç que arribar al destí"