Vius encadenada a un passat que t’atormenta i en trenca cada cop que t’hi retrobes. Digues prou!
No et permetis el luxe de desaprofitar cada moment de llibertat anhelant temps que ja estan a millor vida!
Avui obres el diari i després d’una setmana d’allò més bona personalment parlant i t’hi retrobes sense esperar-ho, el teu rostre es debat entre el somriure i el desencant mentre la recepcionista de l’oficina et demana si vols una fotocòpia d’allò que tan atentament llegeixes: “no gràcies” etzibes mentre a corre-cuita tanques la pàgina clamant que ningú relacioni el teu tarannà amb el contingut publicat. PROU, és passat.
Assumeix que aquell company de feina per qui creies passar desapercebuda et comenti si fas vida al poble tot pensant que no ets de ciutat... no et provoca, només ha sentit veus i ja t’ha etiquetat. No pots pretendre que tothom et conegui si no parles!
Disfruta de mirades còmplices en hores laborables mentre parleu del partit de l’any, no et torturis ni miris enrere, aquest cop és diferent!
Posa’t davant aquella oferta de feina que tens per l’altre punta de la península, valora-la i fes el pas que el cap et demana. No et paris per res ni per ningú. Oblida’t de què faria en el teu lloc, pensa en tu! Saps què et convé i que t’amagues rere qualsevol excusa per emmascarar la por, però alhora saps que ha arribat el moment... el futur només és teu!
I per sobre de tot, no et culpis per haver estimat... perquè ho vas fer de la manera més sincera i silenciosa que ho podies fer, en canvi, van jugar amb tu com un nen amb una baldufa. Si de quelcom pots flagel·lar-te és per creure que algú tant banal pot entendre el significat de sentiments, de creure que ell canviaria o, simplement, d’atribuir-li adjectius que li queden molt lluny.
A la vida cal caure mil cops i aixecar-se’n mil un, aprendre d’allò que no ha sortit bé i caminar endavant.
Saps què has de fer: Trencar amb el passat! (tria allò que vols endur-te, recicla allò que altres poden aprofitar i llença allò que pesa massa o té olor a resclosit). Davant teu, nous horitzons!!
No et permetis el luxe de desaprofitar cada moment de llibertat anhelant temps que ja estan a millor vida!
Avui obres el diari i després d’una setmana d’allò més bona personalment parlant i t’hi retrobes sense esperar-ho, el teu rostre es debat entre el somriure i el desencant mentre la recepcionista de l’oficina et demana si vols una fotocòpia d’allò que tan atentament llegeixes: “no gràcies” etzibes mentre a corre-cuita tanques la pàgina clamant que ningú relacioni el teu tarannà amb el contingut publicat. PROU, és passat.
Assumeix que aquell company de feina per qui creies passar desapercebuda et comenti si fas vida al poble tot pensant que no ets de ciutat... no et provoca, només ha sentit veus i ja t’ha etiquetat. No pots pretendre que tothom et conegui si no parles!
Disfruta de mirades còmplices en hores laborables mentre parleu del partit de l’any, no et torturis ni miris enrere, aquest cop és diferent!
Posa’t davant aquella oferta de feina que tens per l’altre punta de la península, valora-la i fes el pas que el cap et demana. No et paris per res ni per ningú. Oblida’t de què faria en el teu lloc, pensa en tu! Saps què et convé i que t’amagues rere qualsevol excusa per emmascarar la por, però alhora saps que ha arribat el moment... el futur només és teu!
I per sobre de tot, no et culpis per haver estimat... perquè ho vas fer de la manera més sincera i silenciosa que ho podies fer, en canvi, van jugar amb tu com un nen amb una baldufa. Si de quelcom pots flagel·lar-te és per creure que algú tant banal pot entendre el significat de sentiments, de creure que ell canviaria o, simplement, d’atribuir-li adjectius que li queden molt lluny.
A la vida cal caure mil cops i aixecar-se’n mil un, aprendre d’allò que no ha sortit bé i caminar endavant.
Saps què has de fer: Trencar amb el passat! (tria allò que vols endur-te, recicla allò que altres poden aprofitar i llença allò que pesa massa o té olor a resclosit). Davant teu, nous horitzons!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada