30/10/10

Post nocturn II

Havia decidit que avui no escriuria sobre fets recents, però ho imcompleixo davant l'insomni.
Les 3 de la matinada del primer dissabte de Barraques i ja sóc a casa amb la sensació que m'han quedat massa coses en el tinter d'aquesta nit.
El que em sap greu és que qui m'acompanyava no està en el seu millor moment... però i nosaltres? Què és un amic? Empatia? mots que avui no són més que lletres posades una al cantó de l'altre...
No vull renunciar a tardes de complicitat ni moments on parlar és el menys important, vull disfrutar de cada minut compartit, saber que si caiem ho fem juntes i si cal enlairar-nos també pujarà a l'avió.
I és que, com sempre, mantinc l'esperança i crec en els gestos...
EL REFLEX: "quiero un poquito de normalidad"