M'agradaria...

Diuen que el destí ens posa proves perquè les superem i ens enfortim, que a la llarga ens torna allò que hem sembrat… crec que ja em mereixo un cel blau i un mar en calma on hi naveguin velers sense cap més rumb que el de la brisa...
Sabia que et veuria i no he respost com m’esperava… el cor no entén de normes!
M’agradaria haver-te vist i haver restat tranquil·la. No vull odiar-te, únicament mostrar-me indiferent davant la teva presència.
M’agradaria no estar a punt de trencar el pacte de silenci vers a tu que vaig signar amb aquells angelets que van veure com em trencaves...
M’agradaria que les paraules que un dia vas escriure avui ressonessin al meu cap com les obscenitats més banals que mai m’han dit i, per tant, rebutjar-les amb fermesa...
M’agradaria poder seguir anant els llocs de sempre sense imaginar que et trobaré en girar la cantonada o senzillament fer-ho sense tenir la necessitat que hi siguis...
M’agradaria oblidar-te, ignorar-te, llençar-te lluny de les meves cabòries i que certes notícies no em recordin a tu...
M’agradaria poder esborrar el condicional d’aquest text i remarcar-lo amb imperatius...

Mentrestant jo segueixo amb el meu dia a dia, volent passar pàgina d’un ahir que va posar les coses al seu lloc, d’un avui on t’he retrobat i anhelant un demà serè on TU no signifiqui més que passat llunyà.