16/9/10

Introspecció


"Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port... " així comença una de les millors cançons dels Lax'n'busto i la que m'ha vingut al cap aquest matí en sortir de casa... les 6 i poc del matí, ningú al carrer, només el silenci i el despertar d'una ciutat, d'unes persones que com formiguetes començaran la seva rutina... cotxes comptats amb els dits d'una mà són els que m'he creuat per la via principal, en canvi el petit "plaer" de ser-ne concient... tot perquè en arribar a Riudellots hagi de posar els peus a terra i posar el turbo.

I entre mostra i mostra analitzada el comentari d'un company que em fa adonar de quelcom que es surt d'allò habitual els darrers 19 anys... aquest és el primer que no miro quan és quinze de setembre, que no preparo l'estoig ni que l'estudi fa olor de llibres nous... créixer, seguir aprenent cada dia coses que ni mil pàgines poden ensenyar... aprenent a viure!

Ara espero canvis, no sé quan ni on, qui m'acompanyarà en la pròxima aventura ni qui es negarà a esperar a que torni... però sé que n'hi ha moltes ganes, motius personificats i d'altres que costa explicar en paraules... i en la llunyania sento aquella veueta que et diu "avui pot ser veritat" i tan de bo que per algun cop tingui raó!



EL REFLEX: "totes aquelles pors de sobte s'han fos si et sento a prop" (no dexis mai de "silbar")

1 comentari:

Miguel Aranda ha dit...

Algo semejante me ocurre a mi. Te levantas aún de noche, a las 5:30 de la mañana, y sales de casa con la luz de las farolas alumbrando las solitarias calles de esta vieja ciudad. Tan sólo dejo sombras tras de mi, las sombras de mis pasos... yo mientras tanto camino, sin pensar, es lo que tiene la monotonía. Tal vez algún recuerdo aparece por mi mente, pero intento apartarlo, a esas horas de la mañana no conviene mucho pensar, la soledad de la noche puede llegar a apoderarse de tu mente y de tu alma hasta llegar un punto en que decidas dar media vuelta, caminar sobre tus propios pasos y huir de todo, buscando aquello que anhelas, buscando otros horizontes, buscando una vida nueva fuera de la rutina. Seguimos en época de esclavitud, somos esclavos del tiempo, del trabajo, del dinero... y del corazón, que sin duda alguna es el más traicionero de todos.

<< Extracto de un texto escrito por mi, Miguel Aranda, pero es que venía que ni pintado... Por cierto, me gusta la frase que escribiste al final... ;-) >>