13/6/10

Mentides



Reflexiono sobre les mentides quan alguna cosa em diu que avui me'n han colat una (no és més que una simple anècdota pensareu i segurament tingueu raò).
Perquè formen tan sovint part del dia a dia? no es valora la sinceritat? fa por dir el que realment pensem? A la primera pregunta la resposta és el simple automatisme del cervell, hi ha qui menteix per costum i qui troba que en certs moments cal no dir la veritat... A la segona també es contesta ràpid, tothom clama sinceritat però pocs la porten a terme o ho fan menys del que seria necessari; i a la tercera pregunta una altra resposta lògica: sí, en molts casos la gent menteix per no ferir o aquesta és l'excusa que es posa... i dic excusa perquè quan es deixa anar una mentida poques vegades es posa en la ment de "l'altre", ho podem considerar com un mer acte d'egoisme... "com que no en vull sortir perjudicat/da li deixo anar una mentida i ja s'ho empassarà"...
Reflexiono i escric que a mi personalment m'agraden les veritats, les certeses, perquè qui menteix crec que demostra dues coses: primera: no conèixe'm bé ni saber que tot comentari justificat és acceptable i segona: tenir certa covardia davant la meva resposta (no em considero persona tan influent ni agresiva com per tèmer-me).
Avui un text molt personal i una visió totalment subjectiva davant la mentida i la hipocresia però a l'hora un crit a la sinceritat, perquè tot i que de vegades pugui fer mal, prefereixo quelcom dit amb el cor i el cap amb sentit cert que unes "boniques" paraules que amaguin un món irreal. (a part queden les mentides piadoses, innocents,...)




EL REFELX: "mentiras forman parte de tu vida, te las cuentan cada día..."

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt macu el canvi del blog!!

k ha passat????

Stel ha dit...

Doncs ja veus, jo arribo al teu blog seguint el teu comentari i quina sort haver-te trobat! m'encante!
Tens tota la raó, les mentides son tant normals en el nostre dia a dia que a voltes ni ens adonem que les utilitzem, potser per nof erir-nos a naltres mateixos, jo també clame sinceritat però si sóc sincera amb mi mateixa he de reconeixem que jo també en certs moments hem trobe fent servir mentides, costa ser 100% sincer.

t'agraeixo el comentari, i amb permis continue tafanejant-te.

Un bes