Bones de nou. Aquí un text d'una bona amiga, la Mireia... a part d'una entrada us demanem la VOSTRA OPINIÓ sobre els dos personatges i la situació en general... què hi veieu, com actuarieu...
"Meritxell, una noia d’uns 20 anys, soltera, tímida, callada, li agrada sortir a pendre algu amb les amigues el cap de setmana. Ferrán un home d’uns 30 anys, solter, sense compromisos, surt a divertir-se amb els colegues.
Tot dos amb un parell de coses en comú: la feina i l’esport. Treballen al mateix lloc, i els hi agrada l’esport. Ella juga a bàsquet, un esport que la fascina. I ell entrenador d’un equip d’hoquei d’alt nivell. Tots dos esports al mateix club.
Es veuen cada dia a la feina, i també de tan en quant al pavelló d’on són socis. Quan un té entreno, l’altre potser també hi és pel pavelló. O quan tenen partits potser coincideixen el mateix dia, i un es queda a veure el partit de l’altre, ja que no tenen res millor a fer, i els agrada l’ambient del club.
Ella reconeix que feia temps, ell li agradava, ja que té uns ulls blaus que ni tan sols el pots mirar fixament per que et desconcerta, i per que sempre que algu necessiti ajuda ell allà hi serà, però no l’interessa aquest noi, ja que no es ben bé el seu estil.
En Ferrán molt sovint (per no dir sempre) es molt antipàtic, borde i només obre la boca per ficar-se amb tothom, de bon rotllo, però a vegades fereix a la gent del seu voltant. Ell sempre al seu estil, callat, treballador, i borde. A la feina la conversa que poden tenir és la mínima, i sobre tema professional.
Un divendres desprès de sortir, la Meritxell s’en va cap a casa, a punt de dormir…sent el so d’un sms del mòvil…obre el sms i perplexa pel remitent el llegeix. Pensa…a quest home se l’in va la pinça!
Però li contesta, ja que no té cap motiu per no fer-ho. Continua rebent sms d’ell i els continua responent. Temes de les converses: sexe i esports. Però no hi ha res entre ells. Ell només fa que fotre’s d’ella, ja que no té parella, i no acostuma a sortir fins les 6 de la matinada. Ella només fa que donar-li a entendre que no necessita passar una nit boja, i de tant en quan també intenta fotre’s d’ell, ja que està gaire bé en la mateixa situació que ella: no tenen parella cap dels dos.
La Meritxell sap que només és un joc, tot i que mantenir una conversa per sms les matinades de dissabte i diumenge, li sembla estrany, però sap que és un joc, tan per ell, com per ella.
No hi ha res entre aquestes dues persones, només un ‘pique’ per passar-s’ho bé."
Tot dos amb un parell de coses en comú: la feina i l’esport. Treballen al mateix lloc, i els hi agrada l’esport. Ella juga a bàsquet, un esport que la fascina. I ell entrenador d’un equip d’hoquei d’alt nivell. Tots dos esports al mateix club.
Es veuen cada dia a la feina, i també de tan en quant al pavelló d’on són socis. Quan un té entreno, l’altre potser també hi és pel pavelló. O quan tenen partits potser coincideixen el mateix dia, i un es queda a veure el partit de l’altre, ja que no tenen res millor a fer, i els agrada l’ambient del club.
Ella reconeix que feia temps, ell li agradava, ja que té uns ulls blaus que ni tan sols el pots mirar fixament per que et desconcerta, i per que sempre que algu necessiti ajuda ell allà hi serà, però no l’interessa aquest noi, ja que no es ben bé el seu estil.
En Ferrán molt sovint (per no dir sempre) es molt antipàtic, borde i només obre la boca per ficar-se amb tothom, de bon rotllo, però a vegades fereix a la gent del seu voltant. Ell sempre al seu estil, callat, treballador, i borde. A la feina la conversa que poden tenir és la mínima, i sobre tema professional.
Un divendres desprès de sortir, la Meritxell s’en va cap a casa, a punt de dormir…sent el so d’un sms del mòvil…obre el sms i perplexa pel remitent el llegeix. Pensa…a quest home se l’in va la pinça!
Però li contesta, ja que no té cap motiu per no fer-ho. Continua rebent sms d’ell i els continua responent. Temes de les converses: sexe i esports. Però no hi ha res entre ells. Ell només fa que fotre’s d’ella, ja que no té parella, i no acostuma a sortir fins les 6 de la matinada. Ella només fa que donar-li a entendre que no necessita passar una nit boja, i de tant en quan també intenta fotre’s d’ell, ja que està gaire bé en la mateixa situació que ella: no tenen parella cap dels dos.
La Meritxell sap que només és un joc, tot i que mantenir una conversa per sms les matinades de dissabte i diumenge, li sembla estrany, però sap que és un joc, tan per ell, com per ella.
No hi ha res entre aquestes dues persones, només un ‘pique’ per passar-s’ho bé."
Això és tot... a comentar!
EL REFLEX: "la porta que algu ha obert... la porta que algú ha de tancar..."
5 comentaris:
Es evident!! Ho fan per passar-s'ho bé!
Ja que la història no és meva em "permeto" el luxe de comentar-la... el que desprèn la història és un joc, evidentment, però em plentejo la pregunta :"què passaria si un dels dos personatges decidís deixar de jugar i parar els sms? l'altre ho acceptaria sense més ni més?¿"... que deixin de jugar i actuin d'un cop!
Clar que s'acceptaria! es un joc!
Home, es evident que hi ha alguna cosa més que un simple joc... Jo almenys amb la companya de feina no li envio missatgets a altes hores de la matinada d'un dissabte...
Jo crec que haurien de passar al joc. i fer lo que diuen els sms.
A mi em dona la sensació que el fil que separa el joc de l'acció en aquesta història és massa prim i que si un dels dos trnqués aquest fil l'altre simplement el seguiria.
Publica un comentari a l'entrada