25/4/09

Últim a casa / Último en casa


Avui torno a escriure sobre una de les meves passions, el bàsquet, i més concretament el C.B Sant Josep Girona. S'ha acabat la temporada a casa (queda el partit a Menorca el divendres que ve) i de quina manera! Guanyant contra l'Àvila -2n classificat- després de dues pròrrogues. No entrarem en aspectes esportius, només en les sensacions. Després d'una primera volta més complicada del que s'esperava en aquesta segona ens hem posat les piles i... acabem on acabem ho donarem per bo. Personifico i m'incloc perquè així ho sento, una derrota em fa mal i perdEM i una victòria...em deixa aquell sabor dolç d'una fruita recent collida que et fa somriure en pensar-hi. Perquè més enllà d'acabar la lliga regular a Girona acabem la temporada del nou inici després de caure i ensopegar a l'èlit, ara en una categoria on ha costat adaptar-s'hi però d'on era obligat partir i on s'ha demostrat que hi ha vida després de l'ACB. Segur que hi ha punts criticables, però si de cas, ho deixem per un altre post. Avui vull saborejar aquest últim matx a casa i pensar que l'any que ve n'hi haurà més i...qui sap a on... de moment amb dos noms confirmats (per la premsa local de la setmana, esperem que no es facin enrere), es queda l'heroi de Girona -Darryl- i el "jefe" de la banqueta, per entrega i sacrifici s'ho mereixen (compartit amb la resta de la plantilla).

Des d'aquestes línies m'acomiado amb un somriure, avui per ells.


EL REFLEX:
"si has perdut saps què és guanyar"




Hoy vuelvo a escribir sobre una de mis pasiones, el baloncesto, y más concretamente el C.B Sant Josep Girona. Se ha acabado la temporada en casa (queda el partido en Menorca el el próximo viernes) y de qué manera! Ganando contra la Ávila -2o clasificado- tras dos prórrogas. No entraremos en aspectos deportivos, sólo en las sensaciones. Tras una primera vuelta más complicada de lo que se esperaba en esta segunda nos hemos puesto las pilas y... acabamos dónde acabamos lo daremos por bueno. Personifico y me incluyo porque así lo siento, una derrota me hace daño y PERDEMOS y una victoria...me deja aquel sabor dulce de una fruta recien cogida del árbol que te hace sonreír en sólo olerla. Porque más allá de acabar la liga regular en Girona acabamos la temporada del nuevo inicio tras caer y tropezar en la élite, ahora en una categoría dónde ha costado adaptarse pero de dónde era obligado partir y dónde se ha demostrado que hay vida más allá de ACB. Seguro que hay puntos criticables, pero si acaso, lo dejamos por otro post. Hoy quiero saborear este último encuentro en casa y pensar que el año que viene habrá más y...quien sabe dónde... por el momento con dos nombres confirmados (por la prensa local de la semana, esperamos que no se echen atrás), se queda el héroe de Girona -Darryl- y el "jefe" del banquillo, por entrega y sacrificio se lo merecen (compartido con el resto de la plantilla).

Desde estas líneas me despido con una sonrisa, hoy por ellos.



EL REFLEJO: "si has perdido sabes lo que es ganar"

1 comentari:

Sandra ha dit...

L'eterna màgia del basket capaç de despertar en poc temps sentiments tan contradictoris com la tristor i l'alegria, la intriga i la esperança...

Només recordar la nostra frase:
el mític "Octubre seguirà essent octubre"

Una abraçada guapa