No m’agraden les mentides ni les promeses que no es compleixen.
Sóc sincera quan entre riures et dic que m’enfado, quan et demano que facis allò que vas dir tot i que ara ja no em crec.
No m’agrada la gent que diu coses per quedar bé tot i no pensar-ho i que no sigui conscient de les conseqüències de les seves paraules.
Sóc sincera quan dic què m’importa, que hi he pensat i que ho tinc present.
Cansada que algú encara vegi en mi la nena que vaig ser, aquella que surt quan vol treure ferro de la situació (i sembla que no se la distingeixi) i a qui no es pren seriosament.
Cansada de mentides, promeses que no es compleixen.
EL REFLEX: "No quiero estar pendiente de tus palabras"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada