Entrada obligada. Dia trist, dia fatal, dia en què els rumors haurien d’haver estat falsos... avui s’ha acabat. S’han acabat 20 anys de bàsquet ACB a Girona.
Em costa escriure. Són moltes sensacions... no entendre com s’han deixat arribar les coses fins a aquest punt, com les institucions ens han deixat a l’estacada quan altres clubs en les mateixes circumstàncies n’han rebut tot el suport… ràbia, impotència, tristor. Caps de setmana que ja no es marcaran com a locals o visitants, on no importarà si es guanya o si es perd, on en cada jornada que un equip descansi pensaré “avui ens hagués tocat a nosaltres”.
La Korac, les 3 copes del Rei amb els corresponents sopars a casa per seguir-los, les esperes després dels parits per cinc minuts de conversa (simplement somriures), els partits europeus amb la FIBA i la Uleb, el buscar per Internet la manera de seguir-los… part de la història, igual que la rutina dels diumenges on sortir somrient o enfadats depenia del que marqués l’electrònic. Moments únics, irrepetibles…únics, moments pel record.
Ara i sempre: SOM-HI GIRONA!
Em costa escriure. Són moltes sensacions... no entendre com s’han deixat arribar les coses fins a aquest punt, com les institucions ens han deixat a l’estacada quan altres clubs en les mateixes circumstàncies n’han rebut tot el suport… ràbia, impotència, tristor. Caps de setmana que ja no es marcaran com a locals o visitants, on no importarà si es guanya o si es perd, on en cada jornada que un equip descansi pensaré “avui ens hagués tocat a nosaltres”.
La Korac, les 3 copes del Rei amb els corresponents sopars a casa per seguir-los, les esperes després dels parits per cinc minuts de conversa (simplement somriures), els partits europeus amb la FIBA i la Uleb, el buscar per Internet la manera de seguir-los… part de la història, igual que la rutina dels diumenges on sortir somrient o enfadats depenia del que marqués l’electrònic. Moments únics, irrepetibles…únics, moments pel record.
Ara i sempre: SOM-HI GIRONA!
EL REFLEX: “Trist això no ho tenia previst, em vas donar la llum que m’allunyava del fum i m’apropava a la glòria. Final de partida i el meu cor que crida per tu”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada