Distancies?

D’una nit d’insomni i reflexions en va sortir aquesta, simplement espero poder-la desar al calaix de “assumptes resolts” i no al de “assumptes pendents” aviat.

“Un amic és aquell que sap com ets i segueix al teu costat”. Per aquest motiu... segueixo aquí amb els escrits, hi ha coses que...parlades no em surten o s’extrapolen.

“Sempre havia cregut que els quilòmetres eren el que més distanciaven les persones per més properes que es poguessin notar gràcies al telèfon o a les paraules escrites, però és avui quan aquests km s’han escurçat (perquè vas decidir tornar) quan més lluny et sento.

Dius i repeteixes (i espero que no menteixis, que no sigui per un malentès) que és per feina, que són tres setmanes estressants i després tot serà igual...però les coses canvien a un ritme meteòric i em temo que potser llavors...tot hagi canviat massa (tan de bo llavors el temps s’aturi). Són setmanes, on (possiblement perquè m’havia malacostumat) no sé per on camines, no saps què passa per un cervellet que tampoc s’atura i pensa massa.

Passaran aquestes setmanes i tornaràs a fer el camí a la inversa, a recuperar aquells quilòmetres que esperava escurçar per poder prendre un cafè en una tarda de conversa, per posar-nos al dia; avui ni tan sols et permets el luxe de desconnectar dues hores del cap de setmana.

Passarà la feina, tornaran les distàncies reals, potser llavors tornaran aquells moments on només amb un “hola” escrit a la pantalla sabíem que ens rondava pel cap.”

Si llegeixes aquest text...necessitava treure-ho. “Si necesitas cualquier cosa... ...”

EL REFLEX: “en la llunyania hi ha qui vol canviar-ho tot”