25/8/11

Fer-se gran








El calendari marca que l'agost s'acaba, amb ell la calor també ho farà aviat i els abonats als llibres de text veuran com el retorn a les aules és pròxim.

Per mi és sinònim de fer-se gran.


Quelcom em diu que aquest any no l'oblidaré fàcilment i que hi ha qui fa dies que està barrinant com fer-lo especial. Per això val la pena bufar les espelmes i continuar sumant.
La sort és meva perquè hagi entrat al dia a dia, perquè s'hagi guanyat als meus sense gaire esforç i en un temps récord. ELL és la peça important del puzzle d'avui.


Als amics que espero que comparteixin la vetllada ammb mi, des d'aquestes línies: sou els millors compis de viatge que podia tenir!!
Als que no podran venir per la distància.... sé que ens retrobarem aviat i que res canviarà allò que ens uneix.
I als que no volen venir... sempre hi ha un punt i a part; el nostre és aquest, no cal buscar culpables externs perquè seria enganyar-nos, era cosa de temps, només espero que trobis el que cerques i a poder ser... sigues feliç!


Aques any una altra mirada es sumarà a la del cel. Sé que allà on esteu sou feliços per veure'ns avançar junts.


Fins la propera!!!



Amb ganes de dissabte.









EL REFLEX: Odiem la rutina però temem els canvis... per això ens agraden les sorpreses!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Fer anys sempre s'agafa d'una altra manera si la companyia s'ho val, oi?

Yáiza ha dit...

Per molts anys! Per avançat, sembla, però tan és. M'alegro que ho puguis celebrar com et ve més de gust, amb els teus i mig de sorpresa, hehe!
I sí, clar, a seguir avançant.