La trucada no la va sorprendre excessivament però si que la il·lusionà (sempre amb matisos). Sabia que gairebé era una certesa que li oferissin aquell lloc de treball des de divendres malgrat va intentar (sense aconseguir-ho) passar el cap de setmana tocant de peus a terra.
Només era una possibilitat, i de no confirmar-se, se'n enduria una patacada (no forta).
Damunt la taula pros i contres.
Havia passat sis mesos boníssims allà (aprenent, treballant, envoltada de bon ambient -un punt d'inflexió-) i a part de bons moments se'n havia endut quelcom que toca molt endins ( i que guardarà en forma de silenci). És per això que quan va marxar no entrava dins el seu cap la possibilitat de tornar-hi a menys que fos de visita... perquè quan es tanca una etapa, cal reobrir-la de nou?¿ (com deia el poeta "y al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar").
I quan va sentir aquella veu a l'altre cantó de l'auricular tenia clar que el despertador tornaria a sonar a les set i, que malgrat esser temporal i per la baixa d'algú a qui apreciava , no deixaria passar la oportunitat de seguir aprenent.
EL REFLEX: "lo nunca dicho se disuelve en te"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada