31/1/10

Definició I: llàgrima



Què és una llàgrima? em pregunto mentre noto com me'n recòrre una pel rostre.

Una llàgrima són sensacions, emocions, vivències...condensades i embolicades amb una pel·lícula d'aigua. - Em respon la mà que traça línies en un paper blanc.-


EL REFLEX: "es por ti (?¿) que empiezo un nuevo día"

30/1/10

Post de nit



Arribo a casa... i malgrat el rellotge marca més de les dues, no tinc son.
He tancat la porta no sense abans mirar-me la Lluna d'hivern i demanar-li inspiració (no només literaria).
Sóc conscient que penso massa sovint en ell, i què? avui no me n'arrepenteixo, em fa somriure de tant en tan.
Fins fa pocs minuts m'acompanyava ella... algú per qui a dia d'avui ho donaria gairebé tot, perquè m'importa veure-la bé i em preocupa quen les coses no li surten com espera, perquè gaudeixo d'una tarda de tertúlia o una vesprada entre convinats...reflexiono i m'assalten dubtes -qui sap si desafortunats- "també creu el mateix? també ho faria per mi?" i el que no tinc tan clar ara són les respostes...(quelcom tangible no meres paraules).


EL REFLEX: "...como un satélite cansado de dar vueltas cierro los ojos intentando imaginar..."

26/1/10

24/1/10

"Joc"


Bones de nou. Aquí un text d'una bona amiga, la Mireia... a part d'una entrada us demanem la VOSTRA OPINIÓ sobre els dos personatges i la situació en general... què hi veieu, com actuarieu...

"Meritxell, una noia d’uns 20 anys, soltera, tímida, callada, li agrada sortir a pendre algu amb les amigues el cap de setmana. Ferrán un home d’uns 30 anys, solter, sense compromisos, surt a divertir-se amb els colegues.
Tot dos amb un parell de coses en comú: la feina i l’esport. Treballen al mateix lloc, i els hi agrada l’esport. Ella juga a bàsquet, un esport que la fascina. I ell entrenador d’un equip d’hoquei d’alt nivell. Tots dos esports al mateix club.

Es veuen cada dia a la feina, i també de tan en quant al pavelló d’on són socis. Quan un té entreno, l’altre potser també hi és pel pavelló. O quan tenen partits potser coincideixen el mateix dia, i un es queda a veure el partit de l’altre, ja que no tenen res millor a fer, i els agrada l’ambient del club.

Ella reconeix que feia temps, ell li agradava, ja que té uns ulls blaus que ni tan sols el pots mirar fixament per que et desconcerta, i per que sempre que algu necessiti ajuda ell allà hi serà, però no l’interessa aquest noi, ja que no es ben bé el seu estil.
En Ferrán molt sovint (per no dir sempre) es molt antipàtic, borde i només obre la boca per ficar-se amb tothom, de bon rotllo, però a vegades fereix a la gent del seu voltant. Ell sempre al seu estil, callat, treballador, i borde. A la feina la conversa que poden tenir és la mínima, i sobre tema professional.

Un divendres desprès de sortir, la Meritxell s’en va cap a casa, a punt de dormir…sent el so d’un sms del mòvil…obre el sms i perplexa pel remitent el llegeix. Pensa…a quest home se l’in va la pinça!
Però li contesta, ja que no té cap motiu per no fer-ho. Continua rebent sms d’ell i els continua responent. Temes de les converses: sexe i esports. Però no hi ha res entre ells. Ell només fa que fotre’s d’ella, ja que no té parella, i no acostuma a sortir fins les 6 de la matinada. Ella només fa que donar-li a entendre que no necessita passar una nit boja, i de tant en quan també intenta fotre’s d’ell, ja que està gaire bé en la mateixa situació que ella: no tenen parella cap dels dos.
La Meritxell sap que només és un joc, tot i que mantenir una conversa per sms les matinades de dissabte i diumenge, li sembla estrany, però sap que és un joc, tan per ell, com per ella.
No hi ha res entre aquestes dues persones, només un ‘pique’ per passar-s’ho bé."

Això és tot... a comentar!


EL REFLEX: "la porta que algu ha obert... la porta que algú ha de tancar..."

21/1/10

Per molts anys!



Avui per la noieta de la foto (Londres, com no, quatre dies que no s'esborraran de la memòria fàcilment)... perquè fa 22 anys i des d'aquestes línies....FELICITATS!
Ets d'aquelles persones que enecara hi ha dies que no sé per on sortiràs...perquè calles més del que dius (tot i que començo a saber què penses força sovint.)... a dia d'avui se'm faria difícil no compartir moments.
I saps des obre que si mai et sents gris només ho has de dir i allà estaré!
Actua!!!! demà pot ser tard.

Avui per tu, per les escapades fetes i per fer, pels partits (volei, bàsquet,...), els cafès, les xuxes...

22 espelmes al pastís, 22 estels al cel, 22 petons


EL REFLEX "no perdis mai el coratge"(clika)