24/4/12

Sant Jordi



Ja de tornada a casa i amb la rosa a l'estanteria reconec que aquest és d'aquells dies de l'any en què m'agrada sortir al carrer i submergir-me en la multitud que tan nerviosa em posa en certs moments.

Girona, en dies com avui, es nota que té vida i que no és una ciutat "adormida". Dóna gust veure la Rambla plena de gent que divaga entre les paradetes de llibres, intentant apropar-s'hi i deixant-se endur pel corrent que t'obliga a avançar. 

De sobte, algú conegut que desde la currua paral·lela et saluda però amb qui és impossible creuar una paraula perquè vas en sentit contrari, t'ensenya la rosa, tu li contestes amb el cap i continues el camí. Això només passa  per Sant Jordi.

Les roses no fan olor però i la il·lusió amb què són regalades i rebudes? Des de la parella a l'avi passant pel pare i/o els amics... un somriure que no es pot esborrar!

Des d'aquestes línies... una rosa @-/--- i... bona lectura!


EL REFLEX: "que no et falli mai la sort"

2 comentaris:

Yáiza ha dit...

Sí que és un dels dies més bonics de l'any, sí. Roses i llibres, què més es pot demanar? Girona pinta que s'ha de posar ben maca, un dia així. I potser menys atapeïda que Barcelona?
Bona Diada!

XeXu ha dit...

No es pot descriure millor el dia de com ho has fet, és talment així. Tan senzill, que per això és tan bonic. Roses i llibres, molt simple, però ens sentim molt bé en regalar-los i rebre'ls.