D'aquí 24 hores l'avió ja hauria d'haver aterrat al país dels somriures (Tailàndia), allà on diuen que la gent és feliç i fer bona cara tot i tenir un mal dia és l'habitual.
M'ho prenc com un parèntesis a la rutina, a tot, amb la convicció que a la tornada tot continuarà igual i diferent a l'hora... que a l'aeroport em retrobaré amb aquells que esperen que gaudeixi a l'hora que retorni aviat... (jo també els trobaré a faltar... però viatgen amb mi).
Dons res gent... a aprofitar l'estiu, les vacances, les terrassetes a la fresca i el desconnectar amb els amics...
Els avions poden volar lluny (però sempre emprenen el camí de tornada) i els meus tenen com a destí....
EL REFLEX: "Jura'm que tot el que estem vivint no és un miratge.Fes-me riure i diga'm que la Lluna rebenta d'enveja quan ens mira"
1 comentari:
Vaja, déu n'hi do amb el viatge. Que vagi molt bé per allà baix. No sé si els tailandesos sempre somriuen, segurament ho facis més tu que ells. Ja explicaràs l'experiència.
Publica un comentari a l'entrada