Qui diu que ser jove és sinònim de tenir temps? Davant d'un comentari en una conversa decideixo escriure quelcom que fa temps que em balla pel cap... els dies haurien de tenir més hores!!
Cert és que cadascú s'organitza com vol i davant una muntanya de coses per fer, segurament, acabo triant la que menys caldria, però bé, què hi farem?! Feina, classes, apunts, estudiar i un cop a casa el que més de gust ve és desconectar, escriure i anar a fer el toc amb aquells amics que abandonem massa sovint del que voldríem i acaben en un segon pla (per sort, són comprensius). En aquest mateix moment hi ha uns apunts davant el teclat que em recorden que demà els toca a ells, no obstant avui prefereixo actualitzar, ja m'han acompanyat massa estona! I a l'altra banda del telèfon un sopar pendent i algú que reclama un dinar de familia...!!
Relacionat amb el temps hi ha les prioritats que cadascú es marca. La família, els amics són important, però també ho és acabar quan abans allò que hem començat i poder tenir uns estalvis per poder gastar-los amb el que ens fa disfrutar, o no? Triar què passa a davant sovint costa massa. En joc entra el tema esforç. Sóc incapaç de presentar-me un examen amb la sensació que no he fet res (més sempre), hi ha uns mínims que cal complir i sempre aspirar més, no conformar-se amb un nivell de seguretat si es pot accedir al superior; el mateix a la feina. Vull estar segura que si les coses surten malament no serà per no haver-hi posat interés i ganes, sinò perquè alguna cosa ha fallat...
I en arribar a casa després de sopar un sofà que t'enganxa, uns ulls que es tanquen i demanen que el despertador no soni... però un cap que crida que queda molt per fer, i agafar-s'ho amb energia i el millor dels somriures només depèn de mi mateixa... així que A PER TOTES! [entre tot segur que hi ha temps per una conversa via internet o telèfon ;) o una bona lectura ]
EL REFLEX: "no esperes más a las agujas del reloj, a ellas no les importas ni tu ni nadie"
5 comentaris:
Me encanta!! me ha gustado muchisimo en serio. Aparcar tus apuntes por un día para dedicarle tiempo a otros menesteres que son igual o más importantes (amigos, familia...) pues me ha parecido una muy buena decisión.
He abierto el blog... aunque tengo que comentarlo un dia de estos con mas calma personalmente, me han asaltado algunas dudas, sobre todo en cuanto a la dirección (he puesto mi nombre y primer apellido, y no sé si debería cambiarlo...)
Besicosss
Doncs un dia fa temps vaig topar amb el teu bloc i ara, després del teu comentari al meu, m'he decidit a fer-li una altra ullada i deixar constància del meu pas per aquí.
Em trobo en la mateixa situació que tu a l'escriure el post: amb els apunts al cantó. Sempre miro de prioritzar el que per mi és més important, però tot sovint no és el més urgent i les prioritats es canvien sense que es vulgui... en fi, la vida és així :)
Apa, salut!
Per cert (sempre m'oblido d'alguna cosa...) em resulten molt enriquidores les reflexions dels posts :D
Hola judith; Açi l'evasex de vilaweb!!! m'ha agradat quest JUDITHESPAI!!! Ja em faig "seguidora" i el faré, si et ve bé,un link des del meu blogg SEXE I CIRCUMSTÀNCIES per que la gent accedixca al teu, val?
Abraçada!
Encara maleint el temps, encara jugant amb les fal·làcies de les agulles, encara aprenent a viure els segons per aconseguir meditar els minuts i guanyar-se les hores, els dies i com no sospirant els anys, per viure dècades de felicitat per acabar el lustre d'una vida pintada i acolorida amb tots els instant, en tots els moments de les nostres vides.
Publica un comentari a l'entrada