Avui entrada dedicada als “esforços” i les conseqüents “recompenses”.
Per aquells mesos, setmanes, dies on un sembla immers en un camí recte, molt recte, on la meta sembla llunyana però es veu; on sembla que per més que caminis els passos són inútils perquè el teu objectiu el segueixes divisant en la llunyania, no obstant, cada cop és més a prop.Hi ha esforços que es veuen recompensats ràpidament, d’altres, en canvi, cal que ens equivoquem d’arribada i que refem el camí per assolir-lo; malgrat tot, si ens ho proposem, es pot aconseguir allò pel que s’han emprat hores i hores.>Avui dedicat als objectius complerts, a les victòries treballades i al temps de dedicació –mai és en va-.
Una abraçada i... FELICITATS a aquells que van arribant a la meta...
EL REFLEX: "todo llega cuando sabes esperar. Hay cosas que no son lo que pueden parecer, el secreto está en saber mirar"
