Mai abans havia escrit després d'un partit de bàsquet, però avui és del que més de gust em ve fer l'entrada.
Hem tornat a perdre tot i guanyar de 14, i el que fa ràbia no és aquesta avantatge aconseguida (que també) sinó la sensació de "dejà vú", aquest partit ha estat bastant igual que els últims a casa...i això deixa molt mal regust de boca. Nervis, precipitació i poc encert eren els ingredients de la segona part, no es pot tirar per terra un bon inici! El pitjor? que s'han de començar a buscar solucions i em fa ràbia. Per qüestions extraesportives no m'agradaria la sortida ràpida en busca de resultats, potser la més efectiva en un futur immediat...sincerament no crec que s'ho mereixi (suposo que algú sí). Tant de bo no sigui més que una impressió i el pròxim partit veiem l'staff tècnic igual que avui...
EL REFLEX: "I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses poden canviar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada